Aquest mes de maig s'inicia la fase pilot del projecte d'ús de drons com a eina innovadora en la neurorehabilitació. En el projecte, coordinat per l'Àrea d'Atenció Digital Personalitzada de la Fundació TIC Salut Social de la Generalitat de Catalunya, col·laboren l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la UPC i la Fundació Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa.
Un equip de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) participa en el projecte Dron-Clínic, una iniciativa pionera que explora l'ús de drons en la neurorehabilitació de pacients amb mal cerebral vascular (DCV) i disfunció frontal. Aquest innovador estudi té per objectiu millorar els processos de rehabilitació de pacients amb afeccions neurològiques mitjançant l'ús de drons de petites dimensions, que faciliten teràpies personalitzades, més eficients i adaptades a les necessitats individuals de cada pacient.
L'ús de drons de petites dimensions facilita teràpies personalitzades, més eficients i adaptades a les necessitats de cada pacient
Els ictus són una de les principals causes de discapacitat a nivell mundial, amb un alt impacte en la qualitat de vida dels pacients. Aquests pacients sovint necessiten programes de rehabilitació interdisciplinaris per recuperar funcions motrius, cognitives i psicoafectives. En aquest context, la introducció de la tecnologia de drons pot ser una eina revolucionària.
Els drons dissenyats per a operacions en interiors poden actuar com a elements motivadors en els processos de rehabilitació, ja que les dinàmiques de vol i control del dron estimulen el sistema motor i cognitiu dels pacients. Això afavoreix la millora de la coordinació ull de bou manual, promou la motivació i reforça l'autoconfiança, factors essencials per al procés rehabilitador.
L'estudi es realitza amb un grup de pcientes voluntaris de l'Hospital d'Olot
A través d'aquestes teràpies innovadores, es preveu augmentar l'autonomia dels pacients i millorar l'eficàcia dels tractaments, fomentant una adherència més gran al procés rehabilitador.
Bons resultats en les primeres fases del projecte
Abans de l'inici de la fase pilot, es van dur a terme al gener proves de funcionament de la tecnologia en la fase de disseny del projecte, amb la participació de dos voluntaris amb perfil de mal cerebral vascular (DCV). Durant aquesta etapa, es van assajar tres tipus d'exercicis amb el dron: control del dron amb les mans, control del dron mitjançant moviments del cos i desplaçament del dron amb la mà al llarg d'un circuit marcat a terra. Paral·lelament, es van recollir requisits tècnics i funcionals per al desenvolupament d'una plataforma que afavorís una millor interacció dels participants amb el dron, com per exemple les preferències a la recepció d'instruccions (visuals o sonores).
Els resultats van evidenciar que els pacients eren capaços d'interactuar amb el dron, mostraven un alt nivell de motivació i assimilaven ràpidament les instruccions dels exercicis. També es va observar una millora progressiva en la seva capacitat d'interacció amb el dron i un clar interès per continuar treballant amb aquesta tecnologia.
Controlar un dron augmenta la motivació i l'autoconfiança dels pacients, aspectes clau per a una recuperació exitosa
A més, es van identificar diversos aspectes a tenir en compte en fases posteriors del projecte, com la preferència dels pacients en el tipus d'interacció amb el dron.
En la fase d'estudi, s'investigarà l'impacte de l'ús d'un dron d'interior com a suport en la rehabilitació de pacients amb mal cerebral vascular (DCV) i disfunció del lòbul frontal, amb una mostra de voluntaris de l'Hospital d'Olot, que han acceptat participar en el projecte, validat pel Comitè d'Ètica (CEIm) Iris-CC com a prova de concepte.
Durant aquestes sessions, els participants realitzaran exercicis guiats pels professionals de neuropsicologia de l'hospital, i es mesurarà l'impacte en la velocitat cognitiva, la capacitat d'atenció, l'estat d'ànim i el control conductual. En aquesta fase es farà servir una plataforma dissenyada i desenvolupada per la UPC, d'acord amb els requisits i necessitats de l'estudi clínic. A més, s'analitzarà la usabilitat de la tecnologia i l'adherència dels participants a les sessions.
Els exercicis amb drons s'adapten a les necessitats de cada pacient, permetent una rehabilitació més eficient i personalitzada
L'eina de software permet planificar la seqüència d'estímuls del pacient en rehabilitació i recopilar les dades necessàries perquè l'equip mèdic pugui fer el seguiment. Els estímuls consisteixen bàsicament en indicacions sobre els moviments corporals que el pacient ha de realitzar perquè el dron executi l'operació esperada.
Tant la selecció del dron com el disseny de l'eina de software han estat realitzats per Alejandro Boadella, estudiant del màster universitari en Aplicacions i Tecnologia de Sistemes Aeris no Tripulados (Drons) de la UPC, sota la direcció del personal de la Fundació TIC Salut Social i la supervisió d'Óscar Casas i Miguel Valero, professors del màster en l'EETAC.