A petició del Departament de Salut de la Generalitat, el Comitè de Bioètica de Catalunya acaba de publicar un informe sobre gestació subrogada, que en recomana la legalització “altruista”. Un document summament persuasiu... a condició de creure en els unicorns.
Que és fàcil. Ja se sap que les dones són per si mateixes tan bones!, tan sacrificades!... Com no han de voler suportar visites mèdiques, punxades, nàusees, varius, estries, risc d’hipertensió o diabetis, els dolors agudíssims de les contraccions, potser una cesària, amb la cicatriu per a tota la vida, i un postpart (sense nadó)... per fer un regal a uns desconeguts? Un aplaudiment per als unicorns!
Ep!, em direu. Els unicorns existeixen! Són aquests dels quals parlava Miguel Bosé, anomenant-los fornets: “Aquests fornets són gent molt creient que ha donat l’oportunitat a persones com jo de tenir una família”. Bé, si hi ha 8.000 milions d’éssers humans i la meitat són dones, entre 4.000 milions hi deu haver de tot, incloent-hi fornets. Però tantes com per justificar una llei?...
Per si de cas, el comitè preveu que la gestació “altruista” sigui “amb compensació econòmica”. Però res de “compravenda de persones”! Déu nos en guard! “Compensar la gestant per l’esforç”, explica el comitè (gestació subrogada per a dummies), “no es pot considerar preu”. Esclar, a qui se li acut anomenar “preu del pa” a la compensació al forner?
El comitè preveu que la gestació “altruista” sigui “amb compensació econòmica”
Us preocupa que, per aquesta via, “s’acabi considerant el fet reproductiu com un contracte assimilable a qualsevol contracte laboral”? Un contracte que seria un últim recurs per a dones sense més capital que el seu úter, i per a qui paga (perdó: “compensa”), un negoci rodó: els poders públics, sermoneja el comitè, hauran “d’impedir que les compensacions a les gestants vagin més enllà del que és merament compensatori”.
Lee tambiénQue guerregin ells!
Tradueixo: altruista vol dir mileurista. I per evitar que això sigui un contracte com qualsevol altre, el comitè fixa uns “criteris d’accés” molt estrictes. Només tindrà dret a recórrer a una gestant qui no pugui gestar per patir la síndrome de Rokitansky... o ser homes... o vulguin “evitar els riscos de l’embaràs”... o “prioritzar la seva carrera professional o el seu estil de vida”. Això, en fi, proposen els experts en ètica: que les que puguin s’estalviïn els riscos per a la seva salut, o el de no poder portar biquini, que per a això hi ha les pobres. Perdó, els unicorns.