Tot passa el 28 de maig. El 28 de maig del 1980, ara fa quaranta-cinc anys, Felipe González va defensar al Congrés la cèlebre moció de censura a Adolfo Suárez . La primera. Era la primera vegada que s’activava un mecanisme inclòs a la Constitució del 1978 a imatge i semblança de la llei fonamental de Bonn (1949). Moció constructiva. Mai més la República de Weimar. El conflicte polític s’ha de resoldre al Parlament. Si un govern és censurat, s’ha de presentar una alternativa. El jove González va presentar la seva alternativa mentre sonaven tambors colpistes. No tenia els números, però estava convençut d’obtenir una victòria política a mitjà termini. La va obtenir.
Tot passa a finals de maig. El 31 de maig del 2018, Pedro Sánchez va pujar a la tribuna del Congrés per defensar una moció de censura a Mariano Rajoy , immediatament després de la primera sentència condemnatòria pel cas Gürtel. Va guanyar. L’única moció de censura victoriosa a Espanya fins ara. Unides Podem li havia obert camí amb una moció anterior, el juny del 2017. Avui es compleixen set anys de la caiguda de Rajoy.
La política espanyola canviava de rumb, amb el vot decisiu de diputats catalans i bascos. Amb Podem empenyent el PSOE i amb els fets de Catalunya encara pendents de sentència. Carles Puigdemont no desitjava fer aquell pas, volia mantenir ben encesa la flama de Waterloo, però Marta Pascal i Pablo Iglesias li van fer veure que el PNB ja havia pres una decisió.
Gran excitació política i mediàtica a Madrid, amb significatives tensions empresarials
Cinc anys després, el 28 de maig del 2023, aquell nou rumb es va modificar. L’esquerra va patir una greu derrota en les eleccions municipals i autonòmiques. El PSOE va millorar lleument els seus resultats, però la coalició Unides Podem es va enfonsar a conseqüència de les seves dissensions internes. Yolanda Díaz havia presentat en societat la plataforma Sumar sense un acord previ amb Podem, amb la qual cosa les eleccions locals es convertien en prova de força entre ells. Sumar no anava a les eleccions locals. La prova era per a UP davant un electorat molt confós i desmobilitzat. Aquell disbarat va trencar la majoria d’esquerra a la Comunitat Valenciana, les Balears, Aragó, La Rioja i Extremadura. L’esquerra es quedava pràcticament sense territoris. Conservava Astúries i encara no s’havia produït el canvi a Catalunya. Sense territoris i amb la creixent hostilitat del Madrid DF (les xarxes i nòduls de poder que conflueixen i se superposen a la capital d’ Espanya, acampades al voltant de l’ Estat) és molt difícil governar Espanya. Sánchez, que havia fet una pèssima campanya electoral, va veure venir les brases i va avançar les eleccions generals al juliol. No hi va haver estiu blau.
El 28 de maig del 2023, Carlos Mazón ja tenia emparaulat un pacte amb Vox a la Comunitat Valenciana. Mazón és un personatge molt instintiu. Més instintiu que reflexiu. Possiblement aquesta és la clau de la seva actual desgràcia. Intuïa la victòria i volia tenir a punt un pacte amb Vox, al marge del que podria opinar la direcció del seu partit. No en va informar Alberto Núñez Feijóo i li va presentar fets consumats. El pacte amb l’extrema dreta a València va restar autoritat a Feijóo. No hi va haver estiu blau. L’esquerra va fer fallida a València i València ara és un greu problema per al PP i una gran oportunitat per a Vox.
Tot passa al maig. El 29 de maig del 2025, fa quatre dies, sota una calor agostenca, Feijóo anunciava la convocatòria d’una nova manifestació contra el Govern central amb el lema: “O màfia o democràcia”. Resposta del PP a les notícies sobre la presumpta tasca d’una desconeguda militant del PSOE, Leyre Díez , als soterranis de Madrid buscant draps bruts de la unitat central operativa de la Guàrdia Civil, unitat de policia judicial a què s’atribueix l’elaboració d’un informe sobre el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán . Un informe de què tot Madrid parla, però que fonts de l’ UCO desmenteixen. No estan preparant un informe específic sobre Cerdán. Es continua investigant el cas Koldo-Ábalos. Leyre Díez va ser gravada. Cada vegada que baixen als soterranis, les coses acaben malament per al PSOE.
Feijóo no vol perdre una moció de censura un mes abans del congrés del PP, amb Ayuso a l’aguait
Màfia. Els populars gallecs saben el que això va significar a la seva terra als anys vuitanta i noranta. És una paraula que hauria d’anar acompanyada d’una moció de censura. Feijóo no s’atreveix a presentar-la, tot i això. Només ho faria si tingués garantida la victòria. González tampoc no tenia els números i la va presentar. I la va guanyar en termes morals i polítics. Unides Podem tampoc no tenia els números i la va presentar el 2017 i dos anys després aconseguia forçar el primer govern de coalició de la democràcia.
Feijóo ara no vol aplicar la filosofia de la llei fonamenta l de Bonn –els conflictes polítics es dirimeixen en última instància al Parlament–, perquè tem la paraula derrota un mes abans del congrés del PP. Prefereix el carrer, per intentar restar vots a Vox i embridar Isabel Díaz Ayuso . Aquests dies Feijóo parla com Ayuso. Estan preparant el congrés. Aquesta és la prioritat del nucli gallec, que és el que avui decideix.
Per acabar d’entendre el forn madrileny d’aquests dies, fan falta uns breus apunts addicionals. Tensions mediàtiques. El principal grup de comunicació espanyol ( Prisa) està reajustant les seves estructures. I a les televisions privades no els agrada gens el repunt d’audiència de TVE. L’apagada. L’apagada és clau. Va introduir incertesa i va debilitar un dels grans actius de l’actual Govern: l’aposta per l’energia renovable. Hi ha en curs una ferotge batalla entre les companyies elèctriques, principalment Iberdrola, amb Red Eléctrica sobre el diagnòstic del que va passar. Poden estar en joc milions d’euros en indemnitzacions. Batalla paral·lela sobre la continuïtat o no de l’energia nuclear. Silent i tensa reorganització de la indústria de defensa, amb epicentre en l’empresa Indra. Espanya avui és el país que més creix a la Unió Europea. “El PIB no es menja”, diu Feijóo, però un PIB a l’alça fabrica dinamisme i accelera ambicions. Aquest és el to de l’aquarel·la. Bull Madrid DF.
Ajustos mediàtics, sector elèctric en peu de guerra després de l’apagada, canvis en la indústria militar...
Nou de maig. Primera corrida de toros de la Feria de San Isidro a Las Ventas. Alejandro Talavante es disposa a entrar a matar. “Pensa que és Pedro Sánchez!”, exclama una veu. La plaça esclata en rialles i Talavante surt a collibè.
