L’apagada va ser un punt d’inflexió”, adverteixen a la Moncloa. Aquell funest dilluns, el 28 d’abril, Espanya va patir una insòlita crisi elèctrica que va deixar sense llum ni telèfon la majoria de la ciutadania durant llargues hores. Les incertes causes, encara no aclarides, ja van encoratjar tota mena d’especulacions, fins i tot que es tractava d’un “experiment” del Govern. “Aquell dia el Partit Popular va començar a alimentar la teoria del caos”, critiquen ara a l’ Executiu.
El següent dilluns, 5 de maig, encara va cuejar el caos ferroviari que va provocar la vigília un misteriós robatori de cable tampoc aclarit. Des d’aleshores, generalment els dilluns, a la Moncloa i a Ferraz s’ennueguen els esmorzars davant l’allau de filtracions i titulars escandalosos, que el PP aprofita per titllar Pedro Sánchez de “capo mafiós”, al capdavant d’una “trama criminal”, submergit en una marea de corrupció.
Al degoteig de missatges privats de Sánchez revelats amb l’exministre José Luis Ábalos, s’hi va afegir el precipitat aforament del líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, imputat en la causa contra el germà del president del Govern, David Sánchez.
“Estem estoicament aguantant denúncies falses; paciència, no tenim altre remei”, al·leguen a l’Executiu
I dilluns va esclatar, ara per ara, l’última polèmica, quan es van difondre els àudios en què una militant socialista, Leire Díez, semblava buscar proves comprometedores contra alguns càrrecs de la unitat central operativa de la Guàrdia Civil ( UCO) que investiguen el cas Koldo i que també apuntarien al secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán.
“No pot ser cada dilluns un Watergate ”, es regiren a la Moncloa i a Ferraz, en al·lusió a l’escàndol polític que va posar fi a Richard Nixon el 1974, quan es va destapar aquesta conspiració. I recorden, però, que la tempesta que ara afronten cada setmana, amb el consegüent desgast per al Govern i “ dany reputacional” per al PSOE, ja la va pronosticar Pedro Sánchez quan fa poc més d’un any, l’abril del 2024, es va prendre cinc jornades de reflexió davant la investigació judicial oberta contra la seva dona, Begoña Gómez, després d’una denúncia de l’organització ultradretana Manos Limpias.
A la carta a la ciutadania amb què va justificar l’insòlit parèntesi, Sánchez ja va atribuir a les dretes que s’hagués posat en marxa “la màquina del fang”, terme encunyat per l’intel·lectual italià Umberto Eco, per “ provar de deshumanitzar i deslegitimar l’adversari polític a través de denúncies tan escandaloses com falses”.
Govern i PSOE assumeixen el desgast i “dany reputacional” davant la successió de presumptes escàndols
Una estratègia davant la qual a la Moncloa i a Ferraz al·leguen “indefensió”, perquè adverteixen que, invertint-se la càrrega de la prova, es dinamita tota presumpció d’innocència. Esgrimeixen el recent exemple de Cerdán: dos mesos després que alguns de digitals comencessin a acusar-lo de corrupció, partint d’un informe de l’ UCO que s’anunciava tan “imminent” com “demolidor”, altres mitjans acaben de revelar que, segons fonts de la investigació, no va existir mai l’informe esmentat.
Tot i això, el mal ja està fet, lamenten a Ferraz. “Estem farts de muntatges”, va clamar divendres Patxi López.
Ara la polèmica se centra en la suposada “guerra bruta” contra l’ UCO que hauria impulsat una afiliada socialista, Leire Díez, presentada pels mitjans que la denuncien com a “lampista de Ferraz i mà dreta de Santos Cerdán”. “Ni una cosa ni una altra”, al·leguen a la direcció del PSOE, que dimecres es va veure obligada a obrir un expedient a Díez com a vàlvula d’escapament davant la pressió fins i tot entre les seves files.
Dos mesos després, es dilueixen les acusacions contra el secretari d’organització federal, afirmen els socialistes
A la Moncloa i a Ferraz asseguren que en cap cas Díez no actuava a instàncies seves, i fins i tot l’equiparen amb perfils com el del petit Nicolás o el Bigotes al PP. “ Aquesta senyora ens fa molt mal –admeten–, però no podem controlar el que diu qualsevol fanfarró pel món”. “Tenim 170.000 militants, no podem anar darrere del que fa cadascun”, intervenen els socialistes.
“No hi ha cap trama de corrupció i ja no existeixen les clavegueres de l’ Estat”, es defensen, però assumeixen que la successió de presumptes escàndols eclipsa la major part de la gestió i agenda política. “Estem estoicament aguantant denúncies falses”, diuen. I es recepten “paciència” per trampejar el temporal. “No tenim altre remei”.
