En plena nit, els llums vermells que emanen del carrer Conde de Romanones poden donar lloc a malentesos. Més que un hostal, el número 7 d’aquesta cèntrica via madrilenya sembla un sex shop , un bar de cambreres o un motel. “Molts homes pregunten quant costa l’hora”, afirma la recepcionista. Però l’establiment no està destinat a acollir trobades d’aquesta categoria, sinó a acollir turistes i, a la pràctica, també alguns residents de Madrid. Amb el nom, la decoració i una sala de cinema inclosa a les zones comunes, el lloc ret homenatge al setè art. A les parets dels passadissos hi ha pòsters de pel·lícules, al sostre hi ha fluorescents de colors creuats com a espases làser i cada habitació fa referència a una cinta de ciència-ficció, films com ara 2001 , Alien , Star wars o Blade runner .
Les habitacions, amb desenes de càpsules aplegades en dues files –una a dalt i una altra a baix– i escales per enfilar-s’hi, servirien d’escenari per a pel·lícules futuristes de mons distòpics o viatges a l’espai. Dormir en una mena de calaix de plàstic que no arriba a fer dos metres quadrats és, per a alguns dels hostes, el principal atractiu d’aquesta experiència, que sens dubte repetirien. Per a d’altres, l’elecció té més a veure amb la necessitat, en la pertinaç crisi d’habitatge que pateix la capital.
“Viatjo tota sola i em semblava un lloc més segur per quedar-m’hi i deixar-hi les coses”, diu una nord-americana
Entre alguns clients regulars d’aquest hostal, un noi està acabant els estudis a Madrid. Ve cada divendres, s’allotja aquí i li fan un preu especial, expliquen els treballadors, que veuen entre els viatgers “tota mena de perfils”, molts d’ Amèrica Llatina, però també de Corea, els Estats Units, la Xina, Austràlia... Arriben turistes d’arreu del món i, admeten, també alguns estudiants.
Art Seven s’anuncia al web com “un allotjament a preu d’hostal projectat com un realitzador d’experiències úniques i inoblidables, sempre en la intimitat i el confort que ofereix una càpsula davant la simple i impersonal llitera”.
El fenomen dels hostals càpsula és recent a Espanya. Hi ha establiments d’aquesta mena almenys a Madrid, Barcelona, Gavà, Bilbao, Màlaga, Alacant i València. El concepte s’ha importat des del Japó, però les empreses que els gestionen són, en general, espanyoles. A Madrid la plataforma Booking ofereix tres opcions amb càpsules futuristes: Flor, Oxygen i Art Seven.
Tots van emergir després de la pandèmia, i un de nou té previst obrir ben aviat al barri de Malasaña. S’associen, d’una banda, amb el turisme ràpid i de baix cost. I de l’altra, amb la necessitat residencial, atès l’encariment dels lloguers i la competència amb els apartaments turístics, que a Madrid majoritàriament són il·legals. El preu de llogar un habitatge a la capital continua disparat i bat rècords. El febrer del 2025, sortia un 13,4% més car que l’any anterior, segons un informe del portal Idealista que es va difondre al març.
Els hostals càpsula van saltar al debat públic quan uns quants van ser acusats de funcionar sense llicència: un a Carabanchel –que el govern de José Luis Martínez-Almeida ja té previst tancar– i un altre a Arganzuela, que Més Madrid va denunciar perquè no tenia els permisos necessaris per a l’activitat hotelera, fet que també va confirmar l’Ajuntament de Madrid.
Com a formació, Més Madrid ha rebutjat públicament el cas concret dels hostals càpsula que no tenen llicència, però el seu diputat Pablo Padilla critica, en general, el concepte, que és semblant al dels anomenats “edificis rusc”. Retreu que aquests hostals, que ofereixen els seus petits espais amb llits encaixonats com a reclam futurista i, en alguns casos, com a solució per a estudiants sense pis, “proven de maximitzar el benefici econòmic empresarial aprofitant-se de la necessitat d’allotjament”.
Per molts dels visitants consultats a Art Seven, el baix cost ha estat el motiu central per allotjar-se en una càpsula i compartir habitació amb deu o vint desconeguts. En hostals semblants, com ara Oxygen o Flor Hostel Capsules, passar una nit d’estiu en un llit individual tancat –en aquestes mateixes condicions— costa entre 120 i 150 euros.
La Sofia i l’Alexia, de 20 i 19 anys, van viatjar de València a Madrid per assistir a l’estrena de Mariliendre . A elles, la nit a Art Seven Hostel els va costar prop de 40 euros, tot i que altres hostes del mateix establiment s’hi han gastat gairebé el doble de diners. Això va ser un factor decisiu, juntament amb la ubicació, a pocs minuts a peu de la plaça Major. A més a més, els venia de gust “viure l’experiència”.
Les càpsules a Art Seven poden ser individuals o dobles. Totes disposen de miralls, neons i botons per canviar el color i la intensitat dels llums i també per regular l’aire condicionat. La ventilació i la temperatura dins de la cabina són, juntament amb el soroll, les crítiques més comunes entre els usuaris. Amb Madrid a més de 30º C de dia i nits tropicals a finals de la primavera, l’aire condicionat és el gran enemic del silenci tant dins com fora de les càpsules. Si s’apaga o s’abaixa per minimitzar el so, la calor es fa insuportable. Si s’obre la càpsula, entra l’olor i el soroll dels veïns. L’hostal publicita les càpsules al web com “una evolució de les típiques lliteres, ja que ens ofereixen més comoditat i privacitat perquè s’hi pot descansar aliè al que passi a l’habitació”.
La Kate, una nord-americana de 23 anys que viatja des d’ Oregon, dormirà en aquest hostal almenys cinc nits. Ella en destaca, per damunt de tot, la privacitat. “Viatjo tota sola i em semblava un lloc més segur per quedar-m’hi i deixar-hi les coses”, argumenta.
Però aquesta sensació d’aïllament de vegades juga males passades. Sobretot, als hostes de les càpsules inferiors o contigües. “Les càpsules no són tan privades com ens podem imaginar. Hi ha soroll i es mou tot. En realitat, són lliteres amb parets de plàstic”, comenta un usuari a Booking.
A la recepció diuen que han hagut de cridar l’atenció a parelles que de vegades han fet moure tota l’estructura de càpsules, que estan connectades entre si. “És normal, sol passar i entenc que passi”, explica la treballadora, que sovint ha de recordar als clients que no són els únics que s’allotgen a l’habitació. “Veuen els llums vermells i n’hi ha que es pensen que venen a un motel”, afegeix.
D’altra banda, una càpsula de 0,96 metres d’ample, 1,94 metres de llarg i 1,04 metres d’alt pot no ser l’elecció ideal per a algú que pateix claustrofòbia. Una vegada tancada, per obrir la porta des de dins cal prémer un botó. Als comentaris de les plataformes de reserva, alguns usuaris d’aquests hostals expliquen que han “entrat en pànic” després de no identificar fàcilment el botó d’obertura.
Els treballadors d’ Art Seven, però, diuen que no han hagut d’alliberar mai ningú que s’hi hagi quedat tancat. En tot cas, les càpsules són de plàstic, aclareix un d’ells, de manera que no seria difícil intervenir si passa una cosa així.
“Els llits són de paper. El matalàs és molt prim, no arriba ni a quatre dits d’alt. I les parets són de plàstic. Per tant, si et toca a baix, sentiràs els cruixits del plàstic dels veïns. Ficar-s’hi és una odissea, es podria obrir com un maleter i així s’hi entraria més bé. Són molt baixetes, no aptes per a persones i d’alçària mitjana (1,70 m). Un consell si hi vas perquè no et queda cap més remei: deixa la tovallola dins. Te la roben, com també els xampús i les sabatilles, de manera que cal anar amb mil ulls. Si no, has de pagar dos euros per la tovallola. I agafa un llit doble; si no, és impossible poder-hi cabre tota sola”, escriu la Marta, una hostessa que s’ha allotjat quatre nits en aquest hostal.
Malgrat les queixes pel soroll, la falta de ventilació i la calor, molts dels clients l’elogien i el recomanen, i a Booking, tant Oxygen com Art Seven tenen una nota de 7,8. L’espai, reconeixen alguns, és petit, però, al final, “es tracta d’experimentar coses noves”.