Empat tècnic en les eleccions a la presidència de Polònia

Els ciutadans polonesos se’n van anar a dormir ahir a la nit amb gran incertesa sobre el rumb polític que prendrà el seu país. Les eleccions presidencials de Polònia donaven ahir a última hora un empat tècnic als sondejos a peu d’urna entre els dos candidats d’aquesta disputada segona volta electoral, en espera dels resultats oficials de l’escrutini, que se sabran avui.

L’europeista Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia, liderava per la mínima les enquestes, amb el 50,3% dels vots, alhora que li trepitjava els talons l’historiador Karol Nawrocki, neòfit en política avalat pel partit ultranacionalista Dret i Justícia (PiS), amb el 49,7%. El marge d’error del sondeig elaborat per Ipsos per encàrrec de les televisions TVP, TVN i Polsat és de dos punts, de manera que ahir a la nit, i separats per només sis dècimes, els dos candidats van reivindicar les seves opcions de victòria.

“Hem guanyat; uniré la gent, seré constructiu, seré un president per a tots els polonesos, seré el vostre president”, va celebrar Trzaskowski davant dels seus simpatitzants a Varsòvia. “Necessitem reconstruir la comunitat. Aquests resultats demostren com estaven de disputades les eleccions. I crec que la meva primera tasca com a president serà acostar-me als qui no han votat per mi”, va afegir el polític, de 53 anys. Mentrestant, el seu rival Nawrocki, de 42, arengava els seus partidaris: “Aquesta nit guanyarem; guanyarem i salvarem Polònia. No permetrem que Donald Tusk tingui tot el monopoli del poder”.

El resultat d’aquesta elecció presidencial tindrà importants implicacions per a la posició de Polònia a Europa, i també per a qüestions pendents del Govern del país. Si es confirma la victòria per estret marge de Trzaskowski, seria un reconeixement a l’agenda del primer ministre, Donald Tusk, i podria significar canvis socials, com ara la introducció d’unions civils per a parelles del mateix sexe i una flexibilització de la prohibició gairebé total de l’avortament a Polònia.

En cas d’haver-hi un gir que donés el triomf a Nawrocki, el PiS, partit que va governar el país del 2015 al 2023, en sortiria reforçat i, segons aventuren alguns analistes, la situació fins i tot podria conduir a noves eleccions generals.

L’escrutini prosseguia ahir a la nit, però les autoritats electorals ja van anticipar que el resultat se sabrà avui. Segons va dir a la roda de premsa a Varsòvia el president de la Comissió Electoral Nacional ( PKW), Sylwester Marciniak, els més de 600.000 vots emesos a l’estranger es comptabilitzen durant la nit d’ahir a avui o ja avui.

Eafal Trzaskowski pertany al partit Plataforma Cívica ( KO) del primer ministre, Donald Tusk. Quan va votar a la ciutat del nord de Sopot, el primer ministre va declarar als periodistes presents la convicció que aquestes eleccions presidencials “d’alguna manera són especialment importants” i va afirmar que, “independentment de quanta gent voti, el més important és que els ciutadans decideixin”.

A Polònia, el president té un paper protocol·lari en la governança diària i la representació exterior, però està dotat de cert poder de veto que pot ser crucial, sobretot en èpoques de cohabitació com l’actual. D’aquest poder s’ha valgut el president sortint, Andrzej Duda, també originari del PiS, per impedir que Tusk, primer ministre des del desembre del 2023, compleixi moltes de les seves promeses electorals, com ara les reformes judicials, la liberalització de la llei de l’avortament i la introducció de les unions civils.

Com a cap de l’ Estat, el president a Polònia té dret de veto legislatiu, pot enviar lleis al Tribunal Constitucional –els seus jutges actual han estat nomenats majoritàriament per parlaments anteriors dominats pel PiS–, és comandant en cap de les forces armades i ha d’aprovar tots els nomenaments importants, com per exemple els dels ambaixadors.

“La Constitució polonesa va entrar en vigor el 1997 i va donar aquest paper al president com a element de control i equilibri davant la sòlida posició del primer ministre”, va explicar la sociòloga i economista polonesa Maria Skóra, en una trobada a Berlín del laboratori d’idees Democracy Reporting International ( DRI) prèvia a la cita electoral. “La intenció era bona, però, com hem pogut veure, les competències del president poden ser utilitzades de manera molt política i agreujar conflictes. La falta de voluntat política de cooperació i de cohabitació constructiva fa que aquest sistema pugui ser contraproduent”.

Karol Nawrocki, admirador de Trump, amb qui es va veure recentment a la Casa Blanca, va fer campanya amb el lema “Polònia primer, els polonesos primer ”, amb una visió dels interessos polonesos en contraposició als europeus. Si bé promet mantenir el suport polonès a Ucraïna en la guerra contra l’invasor rus, rebutja l’ingrés d’aquest país a l’OTAN i critica l’ajuda que es presta als refugiats ucraïnesos a Polònia. Nawrocki, que va ser boxejador semiprofessional a la joventut i presumeix dels seus orígens humils a Gdansk, ha proporcionat escàndols, com quan durant la campanya es va revelar que havia comprat un habitatge a un avi en condicions ­dubtoses.

Rafal Trzaskowski, procedent d’una família d’intel·lectuals de Varsòvia, és un polític europeista amb experiència al Parlament Europeu i en ministeris, conegut pel seu suport als drets LGTBI+ i la liberalització de l’avortament, tot i que durant la campanya s’ha volgut acostar a un electorat més ­conservador.

Trzaskowski s’oposa al pacte europeu de migració i asil –és una posició molt transversal a Polònia, que també comparteix el seu oponent Nawrocki– i dona suport a l’entrada d’ Ucraïna a l’OTAN i a la UE, però no l’enviament de tropes a territori ucraïnès. Rafal Trzaskowski va liderar la primera volta de les eleccions presidencials el 18 de maig, amb el 31,36% dels vots, mentre que Karol Nawrocki va quedar segon, amb el 29,54% dels vots.