La qüestionada hegemonia de la llet

La llet ha estat un element bàsic de l’alimentació de moltes generacions. Als anys del franquisme, hi havia escoles que servien un got de llet a la canalla per garantir uns mínims alimentaris entre la població infantil. Era llet en pols dels americans. Encara avui, alguns països mantenen aquest costum: mens sana in corpore sano. Quan parlem de llet, donem per suposat que és la de sempre, la llet de vaca.

Tanmateix, en països desenvolupats, on l’opulència es reflecteix en la infinitat de variacions de cada producte, la llet de vaca ja no és hegemònica. Ara, qualsevol cafeteria amb pretensions ofereix una varietat exponencial a la distingida clientela. Primer només afectava la de vaca: sencera, desnatada i semidesnatada. Ara hi proliferen les “llets vegetals”, com ara les de civada, d’arròs, de soja, de coco, d’ametlla...

Tot i que popularment les anomenen amb els substantiu llet (llet de civada...), als cartrons només hi diu “beguda de...”. He vist cambrers amb samarretes on indiquen, escrit a l’esquena, quines serveixen... I també es dona el cas que ja hi ha establiments on la de vaca ha estat erradicada. Per sort, tot i haver estat injustament demonitzada, ja han sortit teories defensant-ne les propietats.

Per antonomàsia, tota la vida la llet ha estat de vaca, però ara cal especificar-ne la procedència enmig de tanta diversitat. Per tant, dir “un got de llet” o “un cafè amb llet” ha deixat de ser clar, ja no suposa un missatge que no ofereixi cap dubte. I és per això que, pel fet de perdre l’hegemonia, els parlants ens veiem obligats a fer servir un retrònim.

I què és un retrònim? Coneixem els sinònims, els antònims, els pseudònims, els antropònims... El DIEC recull més d’una trentena de paraules acabades en -ònim (nom), però el retrònim encara no hi ha arribat i cal buscar-lo al Termcat, l’avantsala de la normativa. La definició diu: “Neologisme creat per mitjà de la modificació del nom original d’un concepte per a diferenciar la forma original d’una de recent”. I ho il·lustra així: “Per exemple, telèfon fix és un retrònim de telèfon, que es va crear per l’aparició del telèfon mòbil, o llet sencera és un retrònim de llet, creat per l’aparició de la llet descremada”.

Ja va passar fa un segle amb l’aparició dels vehicles a motor: els cotxes que anaven tirats per cavalls van perdre l’antonomàsia, perquè els cotxes de motor els la van prendre. Allà on hi havia cotxes i cotxes automòbils, ara són cotxes de cavalls i cotxes. Els parlants creem retrònims de manera espontània, sense saber-ho. És un fenomen lèxic que ara la lingüística defineix i bateja.