“Si vostè és a Instagram o Facebook, un càrtel li està robant”
Tinc 44 anys: és un bon moment. Vaig néixer a Barcelona, però em vaig criar a Urís, de família ramadera, munyint vaques, i després també vaig munyir al Canadà, el Japó i el Senegal. Casat: tenim tres fills. Hem fundat l’equip Redi (de ‘ redemptor iuris ’) per defensar empreses i ciutadans dels abusos dels càrtels. (Foto: Xavier Cervera)
Europeus contra càrtels
Els bolquers dels nostres avis i àvies; el medicament per al càncer dels nostres malalts; el radar que prediu el nostre clima; els camions que transporten els nostres productes; la llet, també hi ha un càrtel de la llet... L’advocat Poch refereix una llista inacabable de sectors en què les empreses han preferit pactar en secret preus i pràctiques de forma criminal que no pas competir en benefici de tots. És el més fàcil i beneficiós per a ells, però els altres paguem un preu molt alt pels seus beneficis il·legals. La nova directiva europea anticàrtel ens permetrà defensar-nos i fins i tot cobrar una indemnització sense invertir temps i recursos en demandes. Ja és així al Regne Unit, on Meta afronta reclamacions milionàries, i esperem que aviat aconsegueixi que aquí també imperi la competència que ens beneficia tots.
Existeix un càrtel que pacta el preu dels bolquers?
I jo represento l’Administració catalana, CatSalut, que ho ha denunciat.
Doncs li desitjo sort en el litigi en nom dels usuaris i contribuents.
Són cinc empreses fabricants que s’han posat d’acord –i això és il·legal– per cobrar tots el preu màxim per bolquer.
Un negoci molt brut.
Tots els bolquers per a adults que es venen a Espanya des del 1997 han estat cartelitzats de manera semblant; però només una administració pública ho ha denunciat i està reclamant. I és CatSalut.
Doncs podries pensar malament de les altres, perquè s’haurien d’unir a la seva reclamació.
Sens dubte. I el més curiós dels càrtels és que els damnificats no solen reclamar. Sovint les empreses ens demanaven informes sobre possibles reclamacions, i el més xocant és que no reclama ningú.
Com es va fer vostè anticartelista?
Vaig exercir 15 anys en grans despatxos, com Garrigues, Pérez Llorca i Ventura Garcés, i em vaig especialitzar en litigació mercantil i dret de la competència.
Qui reclamava aleshores?
Els consumidors, mai; de vegades, alguna empresa que se sentia perjudicada per un càrtel... Fins al cas dels camions.
Pactaven il·legalment el preu?
Va ser un gran cas europeu que va afectar moltes empreses. Tots els fabricants de camions havien pactat no només un preu mínim de cada camió, sinó també no competir en prestacions energètiques...
Espero que els caigués una bona multa.
2.500 milions d’euros van haver de pagar a les autoritats de defensa de la competència de la Unió Europea.
I van compensar els afectats que havien comprat camions pitjors i cars?
Només als que van reclamar. Les sancions de Competència es calculen en funció de la facturació que s’ha tingut l’any precedent, però si no reclames, no cobres. I jo animo els afectats a reclamar.
Algun càrtel especialment odiós?
Hi ha dues farmacèutiques que es posen d’acord per pactar el preu, i també altres decisions, sobre medicaments contra el càncer que només fabriquen elles.
Algun de pintoresc?
El càrtel del clima o del Meteocat, ja sancionat per l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que va detectar un càrtel de les empreses del servei de manteniment del radar meteorològic.
Quin és el càrtel amb més víctimes?
Potser el de Meta, que és Facebook i Instagram, que abusa del seu poder de domini al mercat de les xarxes socials per apropiar-se de les teves dades personals, que després comercialitza perquè els anunciants afinin millor en l’elecció dels seus destinataris segons els seus interessos.
I sense pagar-nos per això?
Per això al Regne Unit afronten una demanda milionària per un despatx especialitzat el resultat del qual podria beneficiar 40 milions d’usuaris britànics.
Ja que seria un precedent.
Google també afronta demandes per pràctiques monopolístiques i, com la del Regne Unit, la legislació dels EUA permet que un sol inversor contracti advocats i pèrits, es quedi un percentatge de la indemnització i la resta ho reparteixi entre els damnificats, al qui després localitza i indemnitza.
Sense haver de fer res?
Aquesta és la virtut d’aquesta legislació que ara vol aplicar amb una directiva la Unió Europea...
Esperem que també a Espanya.
Esperem, perquè sense la UE, aquí no hi hauria protecció per al ciutadà davant unes pràctiques que, d’altra banda, són habituals si no les corregim i prevenim en benefici de tots.
Promouria vostè aquest tipus d’accions col·lectives anticàrtel procompetència?
Volem donar a conèixer aquestes pràctiques que perjudiquen la productivitat i eficiència de tota la cadena de valor de la nostra economia i als ciutadans.
Amb un sol litigi podria indemnitzar tots els afectats per un càrtel?
Sense que haguessin de litigar podrien ser indemnitzats i reparat el seu mal.
Què caldria per fer-ho possible?
Que s’apliqués aquesta directiva europea com més aviat millor i permetre accions col·lectives contra aquests càrtels de manera ordenada, professional i transparent, i que evités que passi com ara, que cada particular perjudicat per aquestes pràctiques il·legals ha de fer la guerra pel seu compte.
Ara per ara el més habitual és que no es faci res?
Per això necessitem aplicar aquesta directiva, perquè quan el mal és tan difús, els criminals se surten amb la seva.