El govern metropolità de Barcelona treballa en el desenvolupament d’una app de seguretat que permetrà que els usuaris rebin alertes de riscos, embussos, manifestacions o talls de carrer, però també de baix cap a dalt: qualsevol ciutadà que se senti amenaçat tindrà un botó del pànic amb què alertar les forces de seguretat,
que el geolocalitzaran i podran activar totes les càmeres de videovigilància, públiques i privades, que hi hagi al seu entorn. També permetrà generar models pre-
dictius de comportament per millorar la seguretat o les polítiques urbanes.
El servei, que l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB ) ja ha aprovat i preveu licitar abans de l’estiu i llançar el 2026, suscita controvèrsia entre diversos experts en privacitat i ús de dades personals, malgrat que el text
és ara per ara abstracte . Fonts
de l’ Autoritat Catalana de Protecció de Dades , que ja ha emès un
informe consultiu, subratllen
que la complexitat de l’ús de dades personals i de sistemes d’intel·ligència artificial “requerirà complir adequadament la normativa i estar en condicions d’acreditar-ho”.
El vicepresident executiu de l’ AMB , Antonio Balmón , alcalde de Cornellà i impulsor del projecte, treu ferro al debat: “Hem perdut la por de les càmeres ; avui el seu ús està perfectament regulat. Amb el mòbil, el tabú de la intimitat s’ha trencat. Ho veig a Cornellà : quan votem el pressupost,
la partida que triomfa més és
sempre la instal·lació de càmeres ”, celebra.
El projecte s’inspira en un producte, anomenat M7 Citizen Security , que desenvolupa des de fa deu anys l’empresa Einsmer , amb seu justament a Cornellà . A la zona metropolitana tenen contractat el sistema els ajuntaments de Castelldefels, Cornellà , Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, el Prat , Sant Boi, Sant Feliu , Sant Just Desvern i Sant Vicenç dels Horts. També el tenen contractat Vic, Olot, Manlleu i Palafrugell.
Amb un simple botó , l’usuari (s’hi ha de registrar, com en qualsevol app) activa el sistema, que el localitza i activa les càmeres al seu voltant. El projecte de l’ AMB aspira a interconnectar les càmeres públiques i privades. Molts comerços en tenen, amb l’únic requisit de comunicar-ne l’existència i complir la llei, i poden enfocar els espais públics que ajuden en la seguretat.
“La columna vertebral és la seguretat ciutadana i urbana, però no només la comunicació de situacions d’inseguretat: es tracta de crear una nova forma de comunicació entre els ciutadans i les infraestructures”, explica el conseller delegat d’ Einsmer , José Antonio Gallego . “La videovigilància només n’és una part petita, i sens dubte són càmeres legalitzades”, afegeix. Totes les instal·lades a la via pública (siguin de trànsit o de seguretat) són aprovades per la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya ( Ccd vc), que els concedeix permís per un any.
“Que hi hagi un sistema d’alerta en cas de delicte no em sembla gaire problemàtic. Tampoc si fos una càmera d’una botiga . El disbarat seria que una càmera pública fos controlada per un de privat”, opina una font de la Ccd vc .
“El que es planteja és si hem de continuar mirant les càmeres quan ja ha passat alguna cosa o si les podem fer servir de manera preventiva –opina Gallego –. Les càmeres han d’atendre regles d’intel·ligència. Han d’estar connectades, com a la Xina , però a l’europea, respectant els nostres principis de llibertat. La tecnologia pot arribar molt lluny”, reflexiona.
El gran impulsor del projecte és Balmón, alcalde de Cornellà, on funciona una aplicació semblant
“A Nova York les càmeres s’activen si hi ha un tret”, il·lustra Balmón . Una vintena d’alcaldes i responsables de seguretat de municipis barcelonins es van desplaçar del 7 al 12 de maig a la Gran Poma , en un viatge organitzat per l'AMB i finançat per cadascun dels ajuntaments, per conèixer polítiques de seguretat, habitatge o transport. Balmón lamenta que, per la proximitat a l’aeroport, Cornellà no pugui fer servir drons per a la vigilància.
A la seva ciutat, de 91.000 habitants, M7 té 40.825 usuaris registrats, 9.111 dels quals es declaren en risc de vulnerabilitat. “Tenim molts avis monitorats; si un es perd, el geolocalitzem . També hi ha víctimes de violència de gènere: només han de fer un clic i sabem on són”, explica la tinenta d’alcalde de seguretat de Cornellà , Emilia Briones . L’app també permet entrar a dues biblioteques públiques les 24 hores del dia, programar alertes preventives per si algú no arriba a l’hora prevista o activar alarmes amb tecles combinades d’un ordinador o prement d’una manera determinada el ratolí ; s’aplica davant situacions de risc en centres sanitaris, farmàcies o oficines bancàries. “L’ús és molt responsable, més enllà que de vegades hi pugui haver un error”, assegura Briones .
“No tenim una especial conflictivitat a Cornellà –admet la regidora–, però no és el mateix parlar de la seguretat amb dades objectives que de la sensació de seguretat. Si ets una dona i camines pel carrer de matinada, saber que portes això a la butxaca dona una tranquil·litat enorme”. “És una eina col·laborativa. Es tracta d’autoprotegir-nos amb la tecnologia. Si no ens connectem, guanyen els dolents”, afirma Gallego .
Fonts de la gerència de l’ AMB remarquen que actuen amb prudència: “És un projecte complex i en construcció”. Es crearà una societat d’economia mixta ( SEM ), amb el 51% de titularitat pública, i el 49%, privada. El cost de llançament és de 6.139.123 euros, i el manteniment fins al 2030 ascendiria als 13,9 milions.
És un objectiu prioritari per a l’ AMB , asseguren fonts internes.
La documentació del projecte recomana “permetre que el soci privat pugui rendibilitzar el resultat fora de la SEM ” i “comercialitzar el producte fora de l’àmbit metropolità”. A l’apartat d’“estructura d’ingressos” del servei, l’ AMB espera que la part privada “tingui la capacitat de generar ingressos superiors als que estan previstos”.
El finançament vindria de la mateixa AMB , de la incorporació de municipis (esperen 400.000 usuaris a mitjà termini), del “desenvolupament i la gestió de l’espai de dades i els casos d’ús” o del “desenvolupament de projectes específics o prèmium que una administració o un privat pot demanar a mida”. Fonts de l’ AMB asseguren que “no hi haurà serveis de pagament dins del territori metropolità per serveis públics”.
El ciutadà s’haurà de registrar amb el nom real i el número de telèfon, tot i que no estan definits quins mecanismes de verificació d’identitat es faran servir. “És prematur pronunciar-se”, segons l’ AMB , “però hem de recordar que la gestió correspondrà a una empresa majoritàriament pública”. “Tots els temes entorn de la tecnologia són sempre delicats. No és com licitar una carretera”, afegeix aquesta font.
“Cal autoprotegir-nos; si no ens connectem, guanyen els dolents”, diu l’inspirador de la idea
El llenguatge de les memòries de l’ AMB és molt semblant al que fa servir Einsmer , si bé el govern metropolità està en fase de licitació perquè s’hi presentin lliurement les empreses capacitades. L’ AMB ha contractat dues consultores – Enzyme i PricewaterhouseCoopers– perquè cribrin el mercat a la recerca d’un soci tecnològic. Segons Gallego , Einsmer , en ple creixement en altres llocs de l’estat, encara ha de decidir si es presenta al concurs.
Cornellà va ser el primer Ajuntament que va aconseguir el sistema M7, fa deu anys, i els contractes més elevats d’ Einsmer són amb aquest Ajuntament, que n’hi acaba d’adjudicar un per 542.266,34 euros per als pròxims dos anys. S’ha optat per una licitació “negociada sense publicitat” a causa de la “no-existència de competència per raons tècniques”, segons argumenta la memòria justificativa, que assenyala que altres ajuntaments, com ara els de Manlleu, Sant Boi o Gavà, també han triat aquesta via.
