Durant els últims anys de la seva vida, José Mujica, l’expresident de la República Oriental de l’Uruguai mort fa poc, va rebre molts periodistes i polítics d’arreu de l món a la seva humil chacra de Rincón del Cerro, als afores de Montevideo. Després de la seva mort s’han publicat molts articles sobre el seu llegat i les seves opinions sobre la vida, basades en la seva pròpia experiència i la seva llegendària humilitat.
Des de la posició d’haver estat una persona que havia travessat diferents escenaris al llarg de la seva vida, Mujica va dedicar les últimes trobades a explicar als visitants la importància que té la vida i a donar consells sobre com afrontar-la. Explicava que viure és un do que no podem convertir en una cosa insubstancial i monòtona, i que n’hem de gaudir cada segon. El líder uruguaià deia que tot el que passa al nostre voltant i les persones que estan amb nosaltres són importants.
I efectivament, durant la pandèmia de la covid vam desplegar un sentiment d’agraïment envers les persones que ens van ajudar a sobreviure al virus i que van acompanyar humanament els que se’n van anar, en molts casos sols i allunyats dels seus éssers estimats. Però hi va haver més herois en la pandèmia del que ens imaginem.
Durant la covid, milers de professionals van continuar treballant malgrat el perill que comportava
Milers de professionals van continuar treballant malgrat el perill que comportava. Davant de casa meva hi ha un supermercat, i durant tot el confinament em va sorprendre la serenitat, fermesa i valentia que van demostrar tots els empleats, i en especial la dona que atenia la caixa de l’establiment. Aquesta persona va estar en contacte amb centenars, sinó milers, de clients, simplement protegida per una mampara i una mascareta. L’Arantxa, es diu així, va asserenar un moment difícil per a tothom.
En les seves reflexions sobre la vida, Mujica, guerriller tupamaro de jove i president demòcrata de l’Uruguai a la tardor de la seva vida, també es va referir al fet que hi ha moltes persones amb qui compartim el dia a dia sense que siguin familiars nostres, companys de feina o amics. I que ens ajuden. Molt.
Lee tambiénLawrence d’Aràbia
Fa només uns dies i arran de les reflexions del líder uruguaià li vaig preguntar a l’Arantxa, amb qui sempre acostumo a tenir converses curtes mentre pago la compra, quin era el seu nom complet. “Arantxa Jaime Ortiz”, em va dir, i vam parlar, aquesta vegada, sobre els orígens dels nostres cognoms. Poc després, ja a casa, vaig lamentar no haver-l’hi preguntat fa temps, però alhora, pensant en Mujica, em vaig alegrar d’haver-ho fet finalment.