Pina silencia Anglaterra

Espanya va remuntar. I, com passa al Barça, té la millor recepta. Ella és Claudia Pina, el revulsiu màgic, la carta que no falla mai. La que entra per canviar-ho tot. En 12 minuts, la futbolista del Barça va sortir, es va exhibir i va fer un doblet tan estètic com efectiu per guanyar Anglaterra en el primer pols abans de l’Eurocopa. Un doblet que, de moment, serveix perquè les espanyoles —vigents campiones del món— es classifiquin per a la fase final de la Nations League­.

Aquesta selecció, si no fos per Esther González a la punta de l’atac, per Olga Carmona al lateral esquerrà i per Mariona Caldentey —campiona d’Europa amb l’Arsenal, que va jugar ahir a l’extrem esquerre—, hauria estat com veure el Barça. Fins a set barcelonistes van partir a l’onze titular de Tomé. Les va capitanejar Paredes al costat de Laia Aleixandri, que, si bé no és del Barça, tornarà aquest estiu a l’equip que la va formar i la va veure créixer. Al seu costat hi havia Ona Batlle al lateral dret i l’irreductible Cata Coll sota pals. El mig del camp és inamovible. De Barcelona al món, allà hi ha Aitana, Alexia i Patri Guijarro per pensar i executar. Tot i que, com va passar a la traumàtica final de la Champions de Lisboa, no va acabar de fluir durant el primer temps.

La selecció va trobar a faltar més mobilitat, més triangulacions i més acceleracions del seu cervell per poder activar la resta de l’equip. Es notava el cansament. També es notava que tant Greenwood, del City, com Williamson, de l’Arsenal —que ja li va amargar l’existència al Barça a Lisboa—, li tenien la mida presa.

D’inici, la sort tampoc no li va somriure. Esther González, del Gotham dels Estats Units, sembla que s’ha convertit en la nova Jenni Hermoso de la selecció. Titular per segon partit consecutiu, va tenir tres ocasions molt clares a la primera mitja hora. La primera, molt d’hora, a pilota aturada després d’un córner servit per la setena blaugrana: Salma Paralluelo. Una rematada que va obligar Hampton a intervenir amb una mà magnífica. La davantera va tenir dues ocasions més amb xuts amb l’esquerra que van obligar la portera a actuar.

Aquestes ocasions van activar una Anglaterra que va començar a filtrar passades, superant Paredes i a Aleixandri, buscant Beth Mead i, sobretot, Russo, la davantera de l’Arsenal i màxima golejadora la lliga anglesa. Una presumpta falta de Charles sobre Salma que la col·legiada no va veure va servir perquè Russo despistés tota la defensa i es plantés sola davant Cata Coll per marcar el 0-1. La selecció també es va queixar d’una mà claríssima de Charles —digna de vòlei platja— dins de l’àrea, quan Paralluelo es disposava a intentar batre Hampton. Com que no hi ha el VAR, ningú no va poder fer res davant el surrealista “juguin, juguin!” Que va entonar la col·legiada hongaresa Kulcsár. La cosa hauria pogut empitjorar per a Espanya amb Russo, superant altre cop Aleixandri i plantant-se sola davant Cata Coll, però aquesta vegada l’àrbitra sí que va percebre el fora de joc provocat per Paredes.

Tot va canviar després del descans. Amb Mariona movent-se lliurement i connectant amb Alexia. I, sens dubte, amb l’entrada de Pina. La que condueix genera ocasions i té un idil·li amb el gol difícil d’explicar. Va carregar la cama esquerra —la menys bona que té— per colar-li la pilota entre les cames a Carter després d’una recuperació de Patri i marcar l’empat. Deu minuts després va tornar a aprofitar una altra gran recuperació d’ Ona Batlle per marcar un gol sobrenatural de fora de l’àrea. Batent per cinquena vegada aquesta temporada en tres partits Hamtpon, que, sens dubte, somiarà amb ella molt de temps.