Per explicar Luis Enrique, no faré servir cap referent esportiu, tot i que seria el més lògic i habitual en una anàlisi d’un fet esportiu en aquesta secció, sinó una de més simples i millors lliçons de management que s’han escrit les últimes dècades: el golden circlede Simon Sinek. Una metodologia que intenta demostrar que l’èxit a les organitzacions només es pot sustentar des d’un perquè. El PSG ha necessitat que arribés l’únic entrenador que entén el futbol com una missió vital per assolir l’èxit.
Segons explica Sinek, en qualsevol projecte hi ha tres elements a definir: el perquè, el com i el què. L’èxit o el fracàs depèn de l’ordre en què s’iniciï el procés. Construir-lo des d’un què o des d’un perquè. L’error habitual és començar i entossudir-se en el què (fitxar els millors jugadors per guanyar la Champions, model instaurat per Nasser al -Khelaifi des que va arribar al PSG). Va arribar Luis Enrique i es va alterar la seqüència a través de la seva idiosincràsia com a ésser humà i entrenador.
Si tens clar el perquè, això influeix en el com i llavors el que arriba tendeix a ser exitós
Per Lucho, el futbol és la vida i la construeix des de la visió filosòfica que n’ha fet, tots dos units i indissociables. Ha convertit el seu equip, una vegada més, en la seva manera d’entendre l’existència (gairebé una religió).
Anem al com. El com ve després del perquè. Per l’asturià tampoc no es negocia l’estil futbolístic, que passa davant del resultat, i el grup, el col·lectiu, que també ha de tenir més protagonisme que qualsevol individualitat. Són les dues premisses que li permeten convèncer els jugadors de com jugar buscant la millora contínua a partir del sacrifici i l’esforç. Ho va fer al Barça, ho va fer a la selecció, ho ha fet al PSG. Competir amb una pressió extenuant (desmesurat Dembélé a la final, transformació important la del francès) i desitjar la pilota per aniquilar el rival de la manera més directa possible són innegociables.
Es viu des del perquè, es competeix des del com, però no es descuida pas el què: guanyar. No tenir por del fracàs, de no guanyar, desbloqueja els esportistes (recordeu que el PSG va estar a un partit de l’eliminació a la fase de grups) perquè se sap el que es fa a partir del com i per què es vol fer. La por és un bloqueig cognitiu a l’esport i a la vida. La passió influeix decididament en l’execució. Si tens clar el perquè, influeix en el com, llavors el que arriba tendeix a ser exitós. Luis Enrique deu anys després ha tancat el cercle, el seu cercle d’or, per a ell amb un doble significat. Ha convertit l’adversitat, que diu que li agrada, de la qual treu conclusions, en el seu propòsit vital i professional. Ningú no entén la vida i el futbol com ell.