El rar preservatiu de fa 200 anys fet d'apèndix d'ovella i amb un sorprenent gravat amb una monja i tres clergues
Arqueologia
El condó, que s'exposa en el Rijksmuseum d'Amsterdam, va ser adquirit en una subhasta per 1.000 euros
El preservatiu, exposat a la Sala de Gravats del Museu Nacional dels Països Baixos
Hi ha vegades en què sobreviuen objectes autènticament estranys. I aquest és un d'aquests casos. Un rar condó del 1830 s'exhibeix des d'aquest dimarts 3 de juny en el Rijksmuseum d'Amsterdam. Un anticonceptiu de gairebé 200 anys d'antiguitat probablement elaborat a partir de l'apèndix d'una ovella.
Per si no fos suficient que un article d'aquesta índole arribat fins als nostres dies (tot just es coneixen uns altres dos objectes similars), el més sorprenent del cas és que el preservatiu presenta un explícit gravat eròtic que representa una monja i tres clergues.
Un “souvenir de luxe”
Els investigadors del Museu Nacional dels Països Baixos creuen que va ser un “souvenir de luxe” que es comercialitzava en un bordell de França, probablement a París. A més d'oferir una perspectiva sobre la sexualitat i la prostitució al segle XIX, revela que la impressió s'utilitzava en una àmplia gamma de contextos.
La imatge mostra una monja asseguda amb les cames obertes davant tres clergues, assenyalant amb el dit un d'ells. Els homes, drets, tenen els seus hàbits aixecats per mostrar els seus genitals erectes. La inscripció Voilà mon choix, que significa “Aquesta és la meva elecció”, converteix el gravat en una paròdia tant del celibat com del Judici de Paris.
El gravat mostra una monja acompanyada de tres clergues
Aquest episodi de la mitologia grega es refereix a la disputa entre les deesses Afrodita, Hera i Atena per una poma daurada amb la frase “per a la més bonica”. Zeus, per evitar resoldre el problema, elegeix el príncep Paris per dirimir la disputa. Les tres divinitats intenten subornar-lo i Paris elegeix Afrodita, que li havia promès l'amor de la dona més bonica del món.
El relat se situa en l'origen de la famosa Guerra de Troia, ja que aquella preciosa dona és Hel·lena, esposa de Menéalo. Ella s'enamora de Paris i el príncep la rapta i se l'emporta a Troia, desencadenant la ira del seu espòs, llegendari rei de l'Esparta micènica.
“L'adquisició del condó ens ha permès centrar-nos en la sexualitat i la prostitució del segle XIX, un tema poc representat a la nostra col·lecció”, apunten en un comunicat els experts del Rijksmuseum. “Representa tant els aspectes més positius com els més negatius de la salut sexual, en una època en què la recerca del plaer sensual era farcida de temors a embarassos no desitjats i malalties, especialment la sífilis”, afegeixen.
Abans que la invenció del cautxú vulcanitzat el 1839 els fes més segurs i accessibles, els condons es fabricaven amb lli, membranes animals o fins i tot closques de tortuga. La seva eficàcia era escassa tant per prevenir embarassos com davant malalties de transmissió sexual.
El preservatiu fa 20 centímetres i està fet d'apèndix d'ovella
“En la dècada del 1830, quan es va fabricar aquest preservatiu, el seu ús encara estava mal vist, especialment per l'Església. Es venien principalment en secret en bordells o barberies, encara que hi ha alguns informes de botigues de luxe que oferien sastreria a mida”, declara Joyce Zelen, guaridora del Rijksmuseum.
Les anàlisis amb llum ultraviolada han portat els especialistes del museu d'Amsterdam a creure que l'anticonceptiu de 20 centímetres de llarg no va arribar a utilitzar-se mai. A més, tampoc no s'ha pogut aclarir a quin dels tres clergues assenyala la monja, el que, segons els experts, permet “que qualsevol home podria sentir-se interpel·lat”.
Va costar 1.000€ en una subhasta
El preservatiu, adquirit per 1.000 euros en una subhasta fa sis mesos a Harlem, s'està exposant a la Sala de Gravats del museu i forma part d'una mostra que inclou diverses impressions, dibuixos i fotografies. L'exposició estarà oberta fins a finals de novembre.