Teheran i Washington han celebrat des del 12 d’abril cinc rondes de contactes indirectes sobre el programa nuclear iranià, afavorides per Oman, i enmig d’importants desacords sobre l’enriquiment d’urani pel país persa. El passat dia 1, els Estats Units van fer arribar a l’ Iran una proposta per a un possible acord nuclear. L’ esborrany demanava a Teheran que aturi completament l’enriquiment d’urani al país i, a canvi, que es formi un consorci regional amb la presència d’aquest Estat, l’ Aràbia Saudita i altres països àrabs i els EUA per produir energia nuclear amb finalitats pacífiques.
Ahir es va produir la resposta iraniana, que deixa clar que el règim dels aiatol·làs està disposat a mantenir la pugna amb els EUA. El líder suprem del país, Ali Khamenei, va rebutjar la proposta dels nord-americans perquè la considera contrària als principis d’“autosuficiència” de la República Islàmica i va assegurar que el país continuarà enriquint urani. Va insistir que Teheran no espera que Washington doni “llum verda” a les seves activitats i que “un principi elemental de la independència nacional és el principi ‘podem’. En el tema nuclear, el pla dels EUA va totalment en contra d’aquest principi”.
Khamenei va insistir que “una indústria nuclear sense capacitats d’enriquiment d’urani és inútil, ja que caldria dependre d’altres per obtenir combustible per a les plantes d’energia”. Amb tot, el líder suprem no va arribar a rebutjar completament la idea d’un acord amb Washington.
La resposta del règim iranià –que farà arribar als EUA en una nova ronda de contactes també amb la mediació d’ Oman en data encara per decidir– era previsible perquè, a la pràctica, acceptar l’acord inhabilitaria l’enorme infraestructura de producció de combustible nuclear del país. I la República Islàmica ha gastat milers de milions de dòlars en els últims anys per construir instal·lacions que han estat objecte reiteradament d’operacions dels EUA i d’Israel.
Teheran veu la proposta d’acord nuclear dels EUA incompatible amb la seva sobirania nacional
Per a Teheran, l’enriquiment d’urani és clarament una línia vermella. Però si al final no hi ha acord, l’economia de l’ Iran, que fa molt de temps que té serioses dificultats per les sancions, podria entrar en caiguda lliure, empitjorar el descontentament latent de la població i generar noves protestes.
En vista de la resposta iraniana a la proposta dels Estats Units és evident que els esforços diplomàtics liderats per Oman semblen haver-se estancat, ja que continuen sense resoldre’s desacords fonamentals sobre l’enriquiment d’urani.
Els contactes EUA- Iran són els primers des de la retirada de Washington el 2018 de l’acord nuclear firmat tres anys abans pel president Obama, una mesura adoptada pel primer govern de Donald Trump, que ara ha apostat per rellançar les converses. Dilluns, el president dels Estats Units va insistir que no permetrà a l’ Iran enriquir urani. Una retòrica que no impedeix que Washington li proposi en l’última oferta de continuar enriquint-lo a nivells baixos per a finalitats civils, mentre els EUA i altres països elaboren un pla més detallat per bloquejar el camí de Teheran cap a una arma nuclear.
L’última proposta dels EUA ha coincidit amb un informe de l’ Agència Internacional de l’ Energia Atòmica ( AIEA) que suggereix un augment estimat del 50% en les reserves d’urani enriquit de l’ Iran, amb una concentració del 60%, que suposaria un clar indicador dels esforços del règim per obtenir una influència més poderosa en les negociacions amb Washington.
El líder suprem afirma que enriquir urani és la base irrenunciable del programa nuclear iranià
En paral·lel a aquestes negociacions que manté amb l’ Iran, l’ Administració Trump també està reposicionant la seva política respecte de Síria, un país que ha passat de ser el més ferm aliat de Rússia a l’ Orient Mitjà durant el règim de Baixar al-Assad a festejar Occident. En aquest nou marc geopolític el líder republicà no només va estrènyer fa poc a Riad la mà d’ Ahmed al-X araa, president interí sirià i fins fa poc qualificat com a terrorista, sinó que li va demanar que Síria se sumi als acords d’ Abraham. A canvi, com a premi, ha aixecat les sancions a aquell país després de 46 anys, fent un gir copernicà en les relacions entre Washington i Damasc.
Aquest aixecament de sancions obre el camí perquè entri inversió estrangera a Síria i es pugui iniciar la seva reconstrucció després de gairebé 14 anys de guerra, un objectiu fonamental per a l’estabilitat no només del país, sinó de tota la regió. És un escenari nou en el qual Donald Trump veu una gran oportunitat de fer negocis i, de passada, enviar un clar missatge a l’ Iran: durant les dècades del règim d’ Al-Assad, Síria va ser un enorme actiu per a Teheran, però això s’ha acabat.