La pluja queia a la pista de Deauville-Normandia, un petit i discret aeròdrom acostumat als monomotors i els avions privats. Diumenge, però, es va convertir en un escenari de memòria viva. Encara viva, tot i que per poc temps. A les 12.40 h, un B-767, model per a vols intercontinentals de Delta Air Lines, va aterrar després d’un vol directe des d’Atlanta ( Estats Units). L’aparell, enorme en comparació amb el que habitualment vola al lloc, va ser rebut per 500 persones que van aplaudir, van cridar i van moure banderes quan es va aturar a la plataforma. A bord, vint-i-set veterans nord-americans de la Segona Guerra Mundial, d’entre 98 i 103 anys, que van volar amb el Boeing contractat per commemorar el 81è aniversari del dia D, la invasió d’un territori coneguda com el desembarcament de Normandia i que va marcar la història.
Situat a set quilòmetres de Deauville, a Saint-Gatien- des Bois, aquest aeroport no sol ser notícia. La pista, de 2.500 metres, i la terminal, renovada el 2024, acullen vols estacionals i de transport de cavalls, un nínxol molt local. Aquest diumenge va tenir una altra rellevància: una porta aèria per a herois que fa 81 anys van desembarcar a les platges Omaha i Utah, a 60 quilòmetres d’allà, per alliberar Europa del règim nazi.
“Tornar avui a Normandia és tancar un cercle”, explica George K. Mullins, que acaba de fer 100 anys
Entre aquests herois hi havia George K.
Mullins, que acaba de fer 100 anys. Veterà de la 101a Divisió Aerotransportada, immortalitzada a la sèrie Germans de sang . Va baixar a terra amb ajuda d’una rampa fabricada expressament i donada per Aviramp per facilitar el desembarcament. Tots els seus companys també hi van baixar amb 27 cadires de rodes en total. Va ser curiós veure la mirada de Mullins fixant-se en la multitud i els núvols grisos. “Tornar avui a Normandia és tancar un cercle”, em confessa en una breu trobada gestionada per la Fundació Best Defense. “Vaig perdre amics aquí, però hi vaig veure néixer l’esperança”. En George ha après francès per parlar amb els escolars normands que el reben com un heroi. “M’han preguntat com era saltar a la foscor, sabent que podies no tornar. Els dic que la por era real, però que el deure era més gran”.
El de diumenge va ser el quart Vol Legacy a Normandia, una iniciativa de Delta Air Lines i la Fundació Best Defense amb la francesa Michelin, per honrar els veterans. “Tot va començar el 2022 per donar-los un retorn digne. Des del combustible sostenible fins a la rampa, tot està pensat per a ells”, explica Virginie Durr, gerent de Delta a París. Amb un 11% dels treballadors veterans o reservistes, la companyia aèria fa d’aquest vol un homenatge personal.
La benvinguda és càlida, malgrat la pluja. Escolars de Saint-Gatien- des Bois i Le Breuil-en-Auge, amb banderes nord-americanes i franceses, intercanvien paraules i regals amb els veterans. “Els vaig conèixer l’any passat. Ara faig secundària, però he volgut tornar. El que van fer és increïble”, explica l’Hugo, de 12 anys. Deu estudiants del programa NextGen de la Fundació Best Defense acompanyen els veterans i visiten durant una setmana les platges del desembarcament, els cementiris militars i l’abadia de les Dames a Caen.
“Fa 81 anys aquests homes van alliberar el nostre territori. Acollir-los és un honor i un recordatori que la pau és fràgil”, comenta Hervé Morin, president de Normandia.
El 2024 més de 50 veterans hi van arribar per al 80è aniversari. Per al 81è, només 27, pràcticament tots centenaris, són aquí. El temps i la malaltia n’han minvat el nombre, malgrat que ningú no ho diu, fa la sensació que podria ser l’últim vol.
La Fundació Best Defense, liderada per l’antic jugador de futbol americà Donnie Edwards, des del 2018 torna els veterans als camps de batalla, com ara Iwo Jima. “Les seves històries emocionen, són un testimoni directe del que van viure”, assenyala. “Volem donar-los un tancament a les seves vivències i que no ho oblidin”. L’Emily, de 17 anys, camina amb ells: “Tocar la sorra on van lluitar i conèixer els seus records et canvia. No només és història, és vida”.
A la terminal, Mullins continua parlant a un grup que l’escolta amb atenció i afecte: “No vam lluitar per glòria, sinó pels que vindrien després”, recorda.
Ningú no parla de les recents tensions actuals entre els EUA i Europa, la filosofia de l’actual inquilí de la Casa Blanca, per respecte a aquests herois. No val la pena. Aquest vol és un homenatge al seu sacrifici i n’hi ha prou.