La conferència de presidents que se celebra avui a Barcelona apunta a fracàs. El PSOE i el PP estan en dinàmiques molt diferents i el menys important és el contingut dels temes que es tractaran avui. El Govern espanyol vol escenificar amb aquest acte el procés de normalització de la vida política a Catalunya després de la victòria de Salvador Illa. Així, s’ha passat de tenir presidents de la Generalitat que no assistien a aquesta conferència a tenir-ne un que no només hi acudeix, sinó que, a més, és qui organitza l’esdeveniment.
El PP, en canvi, té al cap la manifestació de diumenge vinent en contra de Pedro Sánchez amb el seu lema “Màfia o democràcia” i l’últim que li convé és aparentar una imatge de cordialitat amb l’Executiu. Totes dues parts ho saben i han passat la setmana sencera encreuant-se missatges amb finalitats ben oposades. El PP ha forçat la màquina amb infinitat de demandes per fer naufragar la reunió i el PSOE ha jugat a acceptar-les totes per tal que la sessió se celebri com sigui. Els populars fa dies que amenacen amb el boicot, amb arguments de tota mena, com l’últim adduït ahir per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va dir que abandonarà la cita si algú li parla en català a la conferència. “O m’ho diuen en espanyol, o sortiré. I pel camí ja veuré què faig amb els auriculars”, va deixar anar la presidenta regional, que considera que fer servir les llengües oficials de l’ Estat en aquest acte suposa “fer provincianisme amb el secessionisme”. Aquest és el nivell.
En aquestes circumstàncies, el Govern central ha elaborat un ordre del dia amb 14 qüestions per tractar, sis de proposades per l’ Executiu i vuit per les comunitats autònomes. Tenint en compte que
hi ha 20 participants en la reunió, us podeu fer una idea de la dificultat per abordar totes aquestes qüestions i arribar a acords concrets. En fi, que la notícia serà la foto i les declaracions postpartit dels
assistents. És lloable que sota la presidència de Sánchez aquesta conferència s’hagi reunit en més de 20 ocasions, enfront de dues en època de Mariano Rajoy i quatre en la de José Luis Rodríguez Zapatero.
Tant de bo en un futur aquesta con-
ferència serveixi per a alguna cosa. Avui tot fa pensar que serà una oportunitat perduda.
