El rellotge ja corre. Queden menys de tres setmanes per a la cimera de líders dels 32 països de l’ Aliança Atlàntica de la Haia, la primera de Mark Rutte com a secretari general de l’OTAN, i la primera del segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units, que des que va tornar a la Casa Blanca insisteix a exigir als seus aliats que es comprometin a gastar el 5% del seu PIB en defensa.
De moment, Washington no afluixa. La cita de la Haia serà també la primera vegada que els aliats fixin un nou objectiu d’inversió militar en més d’una dècada. L’última vegada va ser a Gal·les el 2014, quan l’OTAN va acordar que tots els seus membres arribarien al 2% de la despesa en defensa el 2024. Trump ara vol imposar el relat que Europa s’ha de fer més responsable de la seva pròpia seguretat.
“La raó per la qual soc aquí és per assegurar-me que tots els països de l’OTAN entenen que cal posar-hi l’espatlla, cada país ha de contribuir al nivell del 5% com a reconeixement de la naturalesa de l’amenaça”, va declarar el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, quan va arribar a la trobada de ministres de Defensa que es va celebrar ahir a la seu de l’ Aliança Atlàntica a Brussel·les.
Era l’última reunió a escala ministerial abans de la cimera de la Haia –el 24 i 25 de juny– i tot semblava apuntar que serviria per aplanar el terreny per definir el nou percentatge. Tot i això, malgrat que Hegseth va assegurar que eren “molt a prop del consens” sobre el 5%, hi ha aliats, començant per Espanya, que no volen ni sentir parlar d’un increment d’aquestes magnituds.
Ara mateix no hi ha cap país de l’ Aliança que arribi a la xifra del 5%. El que més s’hi acosta és Polònia, que supera el 4%, mentre que els EUA fan servir el 3,2% del seu PIB. El veterà Rutte, bregat en l’arena política holandesa, va presentar davant la premsa el que considera que podria ser un camí de consens. “Vull que aquesta cimera causi sensació”, va dir davant els periodistes.
La seva proposta es basa en una fórmula que implicaria assumir el 5% de la despesa en defensa, però desglossar-lo en dos apartats diferents. Si a la Haia s’acceptés, els aliats es comprometrien a dedicar un 3,5% del PIB a despesa purament militar, alhora que invertirien l’1,5% en capacitats relacionades com les infraestructures, el desenvolupament de la inversió en la indústria defensiva o la preparació de la població davant eventuals atacs d’enemics.
“Creiem que, en qüestió de setmanes, aquesta aliança es comprometrà a destinar el 5%, el 3,5% a despeses militars i l’1,5% a activitats relacionades amb les infraestructures i la defensa. Això és un compromís real”, va celebrar Hegseth, expresentador de Fox News, que va veure de bon ull la idea de Rutte.
Rutte proposa de desglossar el 5% en un 3,5% d’inversió militar pura i un 1,5% de despeses relacionades
Tot i això, el secretari general de l’ Aliança no va aclarir en quin horitzó temporal estava parlant. La proposta que havia circulat les últimes setmanes era arribar a aquest compromís en set anys,
el 2032. Però hi ha alguns aliats, especialment els països bàltics, que consideren que no es pot esperar tant.
Per exemple, el ministre estonià de Defensa, Hanno Pevkur, demana d’arribar al 5% d’inversió “en cinc anys”. “No tenim temps per a deu anys. Per ser sincers, ni tan sols tenim temps per a set anys”, va comentar. El ministre suec, Pal Jonson, també va donar suport d’arribar al 5% en el 2030, igual que la ministra lituana, Dovile Sakaliene, que creu que, si es confia en la intel·ligència militar de l’ Aliança, només caldran “uns quants anys fins que Rússia sigui capaç de posar a prova l’OTAN”.
Hegseth compta, entre els països que estan a favor de la seva proposta, Alemanya, França, els bàltics, els nòrdics, Polònia, Grècia i Hongria. “Uns quants països encara no hi són”, va reconèixer.
Entre els quals, Espanya, que insisteix que no és moment de parlar de nous percentatges, sinó de concentrar-se a aconseguir els objectius de capacitats militars que van definir ahir els ministres de Defensa de cara al 2032.
“Molts països volen el 5%, ho respectem i entenem que és bo per a aquests països. Però Espanya, com a aliat responsable, complirà amb aquests objectius que se’ns marquen amb un percentatge en el moment actual del 2%”, va insistir davant la premsa la ministra de Defensa espanyola, Margarita Robles.
Preguntada per un periodista sobre si estava “posant en risc l’aliança”, Robles va ser taxativa responent que no podia acceptar-ho perquè “els nostres soldats estan lluitant i disposats a morir, si cal, defensant el flanc est”. Espanya no està aïllada. Hi ha altres socis, com Itàlia, el Canadà o Portugal, que no estan a punt per a un increment d’aquestes dimensions, però ho expressen amb més discreció.
La por al flanc est és que, si els europeus no compleixen els desitjos de Trump, tingui temptacions de retirar les seves tropes d’Europa i dedicar-les a l’ Indo- Pacífic, el teatre d’operacions de més interès estratègic per a Washington. Mantenir Trump compromès amb l’OTAN és també l’objectiu més important de Rutte, que ahir va tornar a adular-lo en públic quan va aplaudir que hagi activat les incipients negociacions entre Rússia i Ucraïna.
El cap del Pentàgon aplaudeix la idea de l’holandès i assegura que el 5% és “qüestió de setmanes”
Segons fonts aliades, de moment no hi ha motiu de preocupació. “La sensació és que estan fent una avaluació del seu desplegament, però no està en risc”, indiquen aquestes fonts. Aquest dimarts es va anunciar també que els Estats Units han nomenat el general Alexus G. Grynkewich com a nou comandant suprem de les forces armades de l’OTAN a Europa, de manera que es confirma el seu compromís amb el Vell Continent malgrat els temors creixents.
