Itàlia augmenta la despesa militar amb prudència i una mica de comptabilitat creativa. L’objectiu del 3,5% del PIB en Defensa, que ahir va tornar a reclamar el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, encara és lluny. “ Itàlia necessitarà deu anys per arribar a aquesta xifra”, preveu el ministre de Defensa, Guido Crosetto, que descarta taxativament que el llistó pugui pujar fins al 5%, com exigeix Donald Trump: “Impossible”.
El cas és que complir amb el compromís assumit el 2014 també ha suposat un repte per a
Giorgia Meloni. Segons l’última llei de Pressupostos, Itàlia se situava en l’1,53%, i per arribar al 2% feien falta uns deu mil milions d’euros, una suma difícil d’assumir per a un país amb el segon deute públic més alt de la UE i una opinió pública amb sentiment pacifista.
Tot i això, a l’abril, en vigílies de la seva visita a Washington, Meloni va anunciar que ja s’havia arribat a la meta. Però d’on havia tret els diners la primera ministra? Llegint una declaració del ministre d’Economia, Giancarlo Giorgetti (dirigent de l’ala moderada de la ultradretana
Lliga), es pot intuir: “La feina de revisió segons la metodologia de l’OTAN, feta amb una especial minuciositat, permet suposar que aquest any ja podrem assolir l’objectiu del 2%”.
A la pràctica, això implica que Itàlia ha reorganitzat partides pressupostàries i ha classificat com a “despesa militar” elements que abans figuraven en altres capítols. El document enviat a l’OTAN no és públic, però fonts del Govern confirmen a La Vanguardia que, en efecte, s’han ampliat els criteris. Dins del pressupost de Defensa s’hi han inclòs les pensions dels militars, partides per a la Guàrdia Costanera, la Guàrdia de Finances, i fins i tot inversions en el sector espacial. S’hi sumen els costos de missions internacionals.
Canviantles partides del pressupost, Meloni ha evitat gastar 10.000 milions d’euros
El dubte ara és si l’ Aliança Atlàntica acceptarà aquest canvi d’enfocament, que altres vegades ja ha descartat. Fonts del Govern fan notar que no només Roma impulsa aquestes revisions i posen com a exemple el ministre de Defensa dels Països Baixos, Ruben Brekelmans, que ahir, al final de la cimera, va proposar d’incloure també els ports.
Les directrius actuals de l’OTAN fan pensar que a Itàlia
li costarà imposar els seus criteris: només es poden incloure
forces entrenades sota estàndards militars, amb comandament directe i capacitat real de desplegament a l’exterior. Actualment, Itàlia només aconsegueix comptabilitzar una part dels carrabiners (uns 8.600 efectius), i tots els intents anteriors d’incloure la Guàrdia Costanera i la Guàrdia de Finances han estat rebutjats.
Segons Matteo Perego di Cremnago, secretari d’Estat de Defensa ( Forza Italia), “la línia adoptada per Giorgetti té la seva lògica, ara veurem què ens diu l’OTAN, som optimistes”. “Però — conclou Perego en declaracions a La Vanguardia — continuo pensant que invertir en Defensa és una elecció estratègica per a un país com el nostre. Per arribar al 3,5%, farà falta gastar”.
El Govern no ha abandonat la idea de demanar que les inversions militars quedin fora dels límits del Pacte d’Estabilitat. Ahir, el comissari europeu d’ Economia, Valdis Dombrovskis, en una entrevista a La Stampa , va ser clar: “Per augmentar la despesa militar, el Govern haurà de prendre decisions dures”.
Segons el ministre de Defensa, Itàlia necessitarà deu anys per arribar al 3,5% que demana Rutte
L’oposició, en canvi, és crítica: “Canviar les etiquetes sense gastar ni un euro és jugar amb les paraules —diu per telèfon Enrico Borghi, senador d’ Itàlia Viva, el partit centrista de l’ex primer ministre Matteo Renzi—, una vegada més es posa en dubte la credibilitat del país”.
També hi ha un problema amb els Estats Units, com subratlla el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani: “Si els nord-americans demanen, amb raó, que augmentem la despesa en Defensa per garantir la seguretat d’Europa, la decisió d’imposar aranzels es torna contradictòria”.