Les gavines també roben el menjar als estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Tres exemplars solen posar-se als para-sols de la terrassa de la cafeteria del campus de la Ciutadella, sobretot al migdia. “I des d’allà esperen la seva oportunitat”, relaten els universitaris, mirant de reüll les tres reines del campus. “Sí, sempre són les mateixes, les que van aprendre a treure’t l’entrepà de les mans”. “Has d’anar amb molt de compte, perquè són molt llestes”. Mentrestant, un treballador de la cafeteria s’afanya a retirar, com més aviat millor, les safates amb restes de menjar que queden a les taules.
“Cada dos per tres es llancen en picat i s’emporten l’entrepà que algú té a les mans –diuen els estudiants–. Passa moltes vegades”. “I si no veuen l’oportunitat, doncs se’t llancen al plat i t’emportes un ensurt!”.
Diuen que una vegada una es va emportar un pollastre rostit, però no queda clar si va passar o és una llegenda urbana
“Expliquen que una vegada una es va emportar un pollastre rostit, però no és del tot clar si va ser així o es tracta d’una llegenda”. “En el tour de benvinguda que et fan quan comences aquí t’ho adverteixen: compte amb les gavines”. “Diversos cartells t’avisen que no deixis menjar, però elles...”.
Segons l’ Agència de Salut Pública de Barcelona ( ASPB), Barcelona registra cada any unes 300 queixes relacionades amb aquests ocells. Les gavines poden mostrar-se agressives quan tenen gana, però en aquestes incursions a la recerca de menjar no acostumen a fer mal a la gent. Aquests paràgrafs, com aquells altres recentment publicats per aquest diari sobre com van aprendre a robar les gambes dels turistes que es mengen, a la plaça de la Gardunya, les paelles de la Boqueria, revelen la capacitat que tenen per adaptar-se a la vida urbana, una adaptació que no sempre és convenient, ni per a uns ni per als altres: per què s’hauria d’atipar de volar entre vaixells pesquers per aconseguir les seves restes si aquí pot omplir-se el pap en qualsevol part? La vida a la gran ciutat empobreix la seva dieta.
Lee tambiénAquelles boges alades
“Abans s’esperaven que marxessis –expliquen al campus–. Llavors es llançaven cap a les restes que quedaven a les taules”. “Però com que ja fa temps que retiren les safates a tota velocitat, doncs s’han d’espavilar”. Les gavines van posar les paelles dels turistes de la Gardunya en el seu punt de mira després que l’Ajuntament instal·lés a la plaça unes papereres antigavines on no poden ficar el bec. L’encarregat de retirar les safates de les taules del campus també procura que no s’acumulin gaire temps als porta-safates. Es mou rabent i prest, i explica accelerat que altres gavines menys espavilades i diversos coloms també ronden tota l’estona, a veure si poden ficar el bec als porta-safates. “Així que et despistes, les tens allà. Fa anys que venen, però cada vegada són més llestes”.
A l’ ASPB estimen que la ciutat presenta prop de 300 parelles reproductores de gavians argentats de potes grogues. De tota manera, la població barcelonina d’aquesta espècie ha de donar una xifra molt superior. Aquestes gavines no es reprodueixen fins als quatre o cinc anys. Aquesta estimació publicada el 2017 després d’anys d’investigacions es basa en bona part en les queixes veïnals relacionades amb els nius que fan als terrats. Si un puja a estendre la roba en l’època de reproducció, d’abril a juliol, sí que et pots emportar una picada. A més, a la ciutat, no tenen depredadors, perden els seus sistemes de control de la població i a sobre troben aliments a tot arreu. No fa tants anys que van aprendre a caçar coloms. Joan Carles Senar, investigador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, afegeix que els primers nius de gavina barcelonins daten dels vuitanta, que llavors la població rondava els 50 individus, que el 2007 ja eren més de 2.000, que des d’aleshores el seu creixement és exponencial. L’Ajuntament prova de frenar-ne el creixement tal com fa amb els coloms, i també de conscienciar la gent perquè no les alimenti. Les gavines no fan altra cosa que adaptar-se.
