La insuportable lleugeresa musical

Hi ha una pregunta que el Primavera Pro ha posat aquest any sobre la taula: té sentit que el consumidor de música tingui al seu abast el catàleg absolut del món mundial per 10 euros al mes però després es vegi obligat a pagar 300 o 400 euros per l’entrada a un concert d’un artista que s’ha fet viral? La indústria mira de repensar aquests dies a Barcelona l’autèntic valor de la música. Aquesta ha estat una de les idees que la nova edició del Primavera Pro ha llançat, explica la seva programadora, Camila Anino. “Estem com en unes arenes movedisses, no sabem cap a on avançarem. Hem passat de comprar discos i anar a les sales petites a conèixer bandes, a fer un dispendi per una sola entrada i que ja no quedin diners per a anar a veure bandes mitjanes”.

Ahir es van reunir en una taula rodona agents, programadors i promotors que operen des d’ Amèrica de Nord i del Sud per discutir sobre com la viralitat a les xarxes s’està convertint en la manera més efectiva de posicionar un artista, tot i que, al mateix temps, és una mètrica poc estable i fiable, ja que no necessàriament vol dir que aquell concert s’hagi d’omplir.

Estem parlant de nivells de seguidors sense precedents, ja que “hi ha tota una nova generació que ha començat a escoltar música a TikTok o YouTube però no a Apple Music o Spotify”, com assenyalava Louis Bellavance, del festival d’Été de Québec.

“Al món del festival és crucial saber com van les xarxes. Si l’artista és molt actiu i té una allau de seguidors, cal fer-hi atenció. El repte és geolocalitzar tot això, saber on és al planeta el públic potencial del concert”.

La fidelitat d’aquests fans és una altra de les mètriques que controla la indústria. En aquest sentit, “el lloc que ocupaven en aquestes mètriques Sabrina Carpenter o Chappell Roan fa un parell d’anys ens serveixen de guia per comparativament valorar una altra artista emergent. Esclar que pot acabar sent un fiasco...”, assenyalava Melanie Eselevsky, de Move Concerts Argentina.

“És una nova era en què tot passa molt ràpidament, és tan fàcil disparar la viralitat com enfonsar-la. És difícil de predir
–afegeix Bellavance–. No sé què passarà amb Sabrina d’aquí una dècada, però sí que sé que Taylor Swift seguirà allà. La marca que més ràpidament va pujar mantenint la fidelitat del públic va ser la de Billie Eilish. I si ella pot, d’altres podran. Les xarxes són, sens dubte, una manera de fer-ho ràpid, però no necessàriament durador. Chappell té personalitat, connecta amb gent que escoltava música als anys vuitanta i també amb adolescents d’avui. En canvi, Sabrina sembla menys genuïna a les xarxes i veus que necessita seguir creant hits . Hi ha molts factors que activen o desactiven aquesta connexió profunda amb el públic”. Tom Grainger, de United Talent, hi està d’acord: la consistència és la clau.

Pel que fa a la consolidació imparable dels anomenats preus dinàmics, tots ells són conscients que estan subjectes a l’oferta i la demanda. “És una bogeria, i l’única manera d’aturar-ho és que deixem de pagar els dos mil dòlars per un tiquet de Taylor Swift, i dir que no a la filla d’11 anys que l’adora”.