A la ciutat del general Prim torna a circular el Plim, una beguda refrescant amb “sabor a fantasía de frutas”. Jo la recordo apegalosa com un xarop, i sobretot en recordo el lema. Fa un segle, quan algú no es volia vincular a un afer deia “a mi prim” (“i a mi què m’expliques”). Després l’expressió va mutar en “a mi plim” o “a mi plin”, que una campanya de publicitat feia rimar amb els matalassos Pikolin.
Segons l’imaginatiu relat oficial, el nom de la beguda va sorgir de manera espontània el 1928 quan els socis de Gili, SA discutien sobre el nom d’un nou refresc. Un se’n va rentar les mans tot exclamant “a mi plim” i patapam, ja van tenir nom. Massa rodó per ser veritat, però vaja, les llegendes són així. El Reus Deportiu el va adoptar com a mascota i lema. Ara feia més d’una dècada que no circulava, però els emprenedors de Reusplim, SL han decidit rellançar-la i s’han afanyat a dir que n’han modificat el sabor per adequar-lo als gustos actuals.
Els nostres eximis dirigents de seguida canvien el nom de les coses
El retorn del Plim, que manté el nom i adapta el contingut als nous temps, contrasta amb una pràctica habitual dels nostres eximis dirigents, que de seguida canvien el nom de les coses, però no sempre són capaços de modificar-ne els continguts per adequar-los a les necessitats ciutadanes. Resulta fàcil (i obvi) criticar Trump per la seva dèria narcisista de rebatejar-ho tot (fins i tot els topònims), però l’epidèmia s’estén a tothom qui toca poder. Recorden els canvis de nom de les conselleries de Sanitat a Salut i d’Ensenyament a Educació? Doncs l’afició de les autoritats pel naming sembla inesgotable.
Lee tambiénEl nom científic del porc
L’enèsim exemple és la DGAIA, que ha entrat en crisi pel cas d’una nena de 12 anys violada repetidament per una xarxa de prostitució i pederàstia mentre vivia en un centre de menors tutelat per la Generalitat. El primer que han fet els responsables polítics de la DGAIA ha estat canviar-li el nom. Ara es dirà direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència, amb l’obscur acrònim de DGPPIA. Tant de bo la reforma anunciada no s’aturi en el nom, però potser hauria estat millor començar pels continguts. Perquè tanta obsessió pel naming estètic pot comportar que els votants triïn el PLIM, el partit “a mi plim”.