Vaig descobrir Adriano Olivetti llegint Lèxic familiar de Natalia Ginzburg . Òbviament sabia que Olivetti era el famós empresari de les màquines d’escriure. Però desconeixia quin tipus d’empresari havia estat. A Lèxic familiar, l’obra mestra de Ginzburg en què l’autora repassa la seva vida mostrant la Itàlia antifeixista i compromesa, Adriano, casat amb la seva germana, apareix diverses vegades. Fidel a la seva filosofia empresarial i política, l’industrial va construir a Ivrea la Ciutat Olivetti, declarada patrimoni de la humanitat el 2018. La Ciutat Olivetti, de gran bellesa arquitectònica, incloïa la fàbrica, museus, guarderies, edificis d’habitatges per als treballadors i zones verdes.
Olivetti lligava el seu destí a la qualitat de vida dels seus treballadors, uns i altres guiats pel progrés comú. Va comprendre a mitjans dels segle XX el que Enrico Letta, al seu informe sobre el futur del mercat únic europeu, ha denominat el “dret a quedar-se”. Letta argumenta que, junt amb la llibertat de moure’s, s’ha de defensar també la llibertat de quedar-se: no haver d’emigrar del teu país per falta d’oportunitats o de la ciutat on vius perquè no hi ha habitatge assequible.
La crisi de l’habitatge és un obús a la cohesió social i requereix compromís empresarial
Es podria dir que el dret a quedar-se és una declinació del dret a l’habitatge basat en la competitivitat. Letta entén que si els treballadors no poden pagar-se un lloguer, el malestar social no farà més que créixer. El dret a quedar-se ens assenyala que la batalla pel dret a l’habitatge no incumbeix només governs, ciutadans i moviments socials, sinó que afecta directament els empresaris: no hi haurà progrés si els treballadors essencials o aquells investigadors que volem captar dels Estats Units no poden pagar-se un sostre on viure. La crisi de l’habitatge és un obús a la cohesió social i també una gran amenaça a la competitivitat de l’economia. Requereix, per tant, el compromís de tots, també de la classe empresarial.
Lee tambiénLa resistència
Un últim apunt: quan vaig començar Econòmiques, ens van explicar que quan hi ha una fallada de mercat, l’ Estat hi ha d’intervenir. En la crisi de l’habitatge la fallada de mercat és clamorosa: fa falta intervenció per incrementar l’oferta i regulació per controlar els preus i frenar l’especulació. No us refieu dels que advoquen per la desregulació. Es devien saltar classes a primer de carrera.