El veto al nudisme i al torsnudisme va generar un intens debat a la ciutat fa 15 anys entre els defensors de la nuesa i els partidaris del decòrum. En la disputa dialèctica es barrejava el tema difícil del turisme, ja que part de la decisió partia de la premissa que molts joves forasters tenien l’hàbit de passejar-se sense samarreta per Barcelona. El cert és que, malgrat aquella acalorada discussió, la xifra de multes imposades per aquest concepte els últims anys no reflecteix que estiguem davant un problema de primer ordre. Entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2024 la Guàrdia Urbana va imposar tan sols 90 denúncies.
L’ordenança de Civisme va entrar en vigor l’any 2006, no sense abans causar una profunda fissura al tripartit de llavors (PSC, ICV i Esquerra). L’alcalde Joan Clos va aconseguir retenir Jordi Portabella (ERC) i va aconseguir a més el vot de CiU, amb Xavier Trias al capdavant. Iniciativa es va retirar. El veto al nudisme i al torsnudisme, tot i això, no va arribar fins al 2011 amb la modificació de la normativa.
La Guàrdia Urbana està pendent de l’afer, però només arriba a multar si hi ha desobediència
A partir d’aquell moment, en els dos primers anys d’aprovació, la xifra de denúncies va ser molt més elevada que els últims temps, en cerca, potser, de l’efecte impacte de la mesura: 207 multes en 24 mesos. Un portaveu de la policia local explica que els agents ara fan molta tasca d’advertència, que sol acabar amb l’interlocutor tapant-se. Només en els casos extrems de desobediència s’arriba a denunciar.
Amb tot, en una ciutat amb una cotilla cada vegada més estreta, sorprèn que el mateix Ajuntament don és suport, a finals d’agost del 2004, que els barcelonins poguessin “expressar-se en nuesa”. Va ser un esclat de 24 hores: l’endemà, el Consistori es va afanyar a desdir-se’n. La capital catalana anava llançada en matèria de nudisme. El juny del 2003, el fotògraf Spencer Tunick va omplir el passeig de la Reina Maria Cristina de gent sense roba, una experiència que l’artista nord-americà repetia en urbs de tot el planeta. Prop de 7.000 voluntaris van exhibir el llom per donar vida a una instantània que va fer la volta al món. Un any després partia del port de Barcelona el primer creuer nudista d’Europa, amb 450 passatgers lleugers d’equipatge, i en aquella mateixa època, la discoteca Allenroc de Cornellà inaugurava un horari nudista. També el 2004, Jacint Ribas, un dels pioners del nudisme a Barcelona, començava a anar en bici sense roba. I el 2005, aquest pioner de la cosa corria nu la Cursa d’El Corte Inglés. Són molts els que el recorden, amb disparitat de sensacions, pedalant per la Diagonal o al bus.
Dues associacions que defensaven el dret a anar sense roba pel carrer – Addan i Aleteia– van promoure la publicació d’aquell fullet en què es podia veure dues dones nues a les escales de les fonts de Montjuïc. “El dret individual a la indumentària lliure”, es llegia.
“Expressar-se en nuesa; el dret individual a la indumentària lliure”, podia llegir-se a la caràtula. A l’interior, un text que deixava poc marge a l’equívoc, ja que apel·lava a “respectar el dret de la ciutadania al nudisme i a viure amb la indumentària que lliurement es vulgui utilitzar, si aquesta és la seva voluntat o necessitat”. El mateix document, tot i això, recordava el “compromís per a una convivència millor”.
Pilar Vallugera era la regidora encarregada d’aquesta cartera. En conversa amb aquest diari, l’avui diputada per Esquerra al Congrés dels Diputats conserva un record molt viu d’aquells dies. “ Vam rebre la petició d’unes associacions que ideològicament no suposaven cap conflicte, però sí que és veritat que la ciutat, que ja llavors debatia el contingut de l’ordenança de Civisme, tenia altres problemes molt més importants, com la prostitució. No li vam donar més transcendència, però el soroll de l’endemà va ser tremend”.
El Consistori hi va respondre amb un comunicat. Objectiu: fer baixar el suflé com més aviat millor. “En cap cas el Consistori no dona suport a la promoció del nudisme al carrer. No s’ha parlat ni hi ha cap mesura de govern per promoure aquesta pràctica”. Però per molt que es fes marxa enrere, els 2.000 fullets impresos incloïen el segell consistorial. És probable que algú mesurés malament, però també és possible que faltés entesa entre el PSC i els seus socis.
La situació ara és molt diferent. Jaume Collboni governa en solitari i necessita 11 vots per aprovar el nou update de l’ordenança de Civisme. Vistes les opcions, i amb l’objectiu de tirar endavant el text a la tardor, totes les mirades es dirigeixen cap al grup de Junts. Però, atenció, amb l’esforç, pot passar que l’alcalde acabi desvestint sants.