La Comissió Europea ha presentat les seves al·legacions a la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes espanyol davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) sobre l’aplicació de la llei d’ Amnistia. En un dictamen que es discutirà el 15 de juliol, Brussel·les critica l’oblit penal perquè considera que no respon a “un objectiu d’interès general”, però alhora qüestiona que hagi pogut afectar els interessos de la Unió Europea. En aquest informe assegura que no es pot sostenir que els líders independentistes posessin en risc els interessos financers de la UE durant el procés. De fet, ho considera una especulació que deixa en mans del tribunal estatal.
Amb tot, el lletrat qualifica la llei d’“autoamnistia”, ja que el Govern espanyol necessita el suport parlamentari de Junts i ERC, els principals partits beneficiaris de l’oblit penal. En aquest punt, esmenta l’informe de la Comissió de Venècia per criticar que la norma es tramités per la via d’urgència i sense una majoria qualificada, a més de denunciar que manca de claredat en el seu àmbit d’aplicació.
Entre altres qüestions, també sosté que imposar un termini d’aplicació de dos mesos no és admissible i que ordenar la suspensió de les mesures cautelars –com ara l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont– abans de decidir si l’amnistia és aplicable va en contra de la separació de poders.
El Govern espanyol diu que Europa valida l’aplicació de l’oblit penal en els casos de malversació
Pel que fa als interessos financers de la UE, assenyala que “no hi ha un vincle suficient entre les activitats il·legals que tinguin per objectiu la secessió d’una part del territori d’un Estat membre i els interessos financers de la Unió, respecte als recursos propis de la Unió”. Per això, considera que “correspon a l’ òrgan jurisdiccional nacional determinar si les particularitats de la qüestió principal podrien justificar l’existència d’un vincle de prou connexió”.
L’informe explica que el projecte de llei és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del Govern d’ Espanya. “Si hi ha suport per considerar que les autoamnisties en què qui ostenta el poder polític pretén blindar-se garantint-se la seva immunitat jurídica són contràries al principi de l’ Estat de dret, sembla que el mateix criteri caldria aplicar quan qui és al govern garanteix la impunitat dels seus socis a canvi del suport parlamentari”, recull.
Alhora, critica que a la llei s’hagi fixat un termini de dos mesos als tribunals per aplicar l’amnistia o el d’alçar les mesures cautelars quan el tribunal ha plantejat una qüestió prejudicial, extrems que anirien en contra del tribunal de la Unió Europea.
El dictamen es discutirà en una vista que se celebrarà el dia 15 de juliol
El Tribunal de Comptes va suspendre l’aplicació de l’amnistia en el procés comptable que té obert per l’ús de fons públics per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i per l’ús de recursos econòmics per promocionar a l’exterior la independència de Catalunya.
Tant l’ Advocacia de l’ Estat com la Fiscalia, la Comissió Europea i els advocats dels implicats –una trentena d’ex alts càrrecs, entre ells els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas– consideren que el TJUE no ha d’entrar a analitzar la llei perquè queda fora de la seva competència, ja que no afecta els interessos de la Unió Europea, i això és el que s’analitzarà el 15 de juliol.
El Govern central considera “positiu” el dictamen de la Comissió Europea perquè interpreta que els seus arguments serveixen per “validar l’aplicació” de l’oblit penal als líders del procés. Ho va assegurar així ahir la portaveu de l’ Executiu, Pilar Alegría, que va al·legar que l’informe ratifica “l’aplicació de l’amnistia en els casos de malversació, que són els que afecten líders independentistes amb el seu cas pendent de resolució judicial”.
El Tribunal de Comptes va plantejar elevar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia Europeu
El dictamen de la Comissió Europea no és vinculant, però s’ha fet públic el mateix dia en què el Tribunal Constitucional va iniciar l’estudi del primer recurs d’inconstitucionalitat, el plantejat pel PP, contra la llei d’ Amnistia. En aquesta primera sessió, la vicepresidenta i ponent de la sentència, Inmaculada Montalbán, va fer una exposició de la seva ponència, a favor de la constitucionalitat de la llei.
Des del PP s’ha intentat per diverses vies que se suspengui el debat del seu recurs després de saber que la ponència avalarà la constitucionalitat de la llei. Fonts del tribunal han avançat que l’última setmana de juny hi haurà un ple monogràfic perquè tots els magistrats exposin la seva posició i votin el text per a la seva aprovació definitiva aquella mateixa setmana.
