Els pocs resultats dels esforços diplomàtics perquè Rússia es prengui seriosament les negociacions de pau a Ucraïna porten la UE a elevar la pressió sobre el Kremlin amb la preparació d’un divuitè paquet de sancions. Tal com havia anticipat fa unes
setmanes la presidenta de la Comissió Europea, Ursula
von der Leyen, aquest cop no
se centrarà només a atacar l’anomenada flota fantasma russa –també–, sinó que pretén sobretot rebaixar substancialment el preu del petroli rus i desincentivar possibles inversors dels gasoductes Nord Stream 1 i 2 en cas que deixin de ser inutilitzats en el futur.
“L’objectiu de Rússia no és la pau, sinó imposar l’imperi de
la força”, va explicar Von der Leyen davant els periodistes
a Brussel·les. “Per tant, estem augmentant la pressió sobre Rússia perquè la força és
l’únic llenguatge que entén”, va continuar.
La qüestió més urgent és la rebaixa del límit al cru rus, que la UE proposa de reduir dels 60 dòlars per barril actuals als 45 dòlars. Es tracta d’una acció que s’ha de coordinar en la reunió del G-7 que se celebrarà la setmana que ve a Alberta, Canadà. La UE vol portar els deures fets per convèncer aquest grup de països, que ja van fixar el límit de 60 euros a finals del 2022 per limitar el comerç marítim de cru rus. A Brussel·les entenen que el preu del petroli ha baixat molt des que es va establir aquest llindar i per tant ja no és efectiu per al propòsit d’ofegar l’economia russa.
En teoria, si els Vint-i-set secunden la proposta de la Comissió Europea, Europa podria actuar pel seu compte a l’hora de rebaixar el límit, però com que es pretén que tingui un efecte mundial, si els Estats Units de Donald Trump no se sumen a la iniciativa tot quedarà molt diluït. A més, si el magnat dona el seu vistiplau, serà més fàcil que els díscols habituals a Europa, Hongria i Eslovàquia, aprovin el nou paquet de sancions.
“Estem alineats en la necessitat que Rússia s’assegui a la taula de negociació”, va respondre Von der Leyen, moderadament optimista sobre el vistiplau de Washington.
Europa insisteix en la seva proposta d’un alto el foc d’almenys 30 dies que permeti donar espai a negociacions per a una pau a llarg termini, però les dues cites que han tingut lloc a Turquia de moment no semblen indicar que això sigui a prop. Rússia continua exigint condicions inacceptables per a Kíiv, com la retirada de les tropes ucraïneses de les quatre regions del país que afirma que s’ha annexionat com a condició per acordar una treva o, per al final definitiu del conflicte, que reconegui l’annexió de Crimea, que renunciï a l’ingrés a l’OTAN i que limiti el seu e xèrcit. Brussel·les ara espera que al G-7 Trump també doni algun senyal que vol incrementar la pressió sobre el Kremlin.
A més d’actuar sobre el preu del petroli, la UE vol prohibir les transaccions als gasoductes Nord Stream 1 i 2. Tot i que actualment estan en desús després dels sabotatges amb explosius, el que pretén la UE és prevenir que es pugui reprendre el subministrament de gas natural a través d’aquestes infraestructures i impedir una potencial generació d’ingressos en el futur. És a dir, posar fi a les especulacions sobre la possible reactivació dels fluxos. “No hi ha retorn al passat”, va concloure la líder comunitària.
Si són aprovades pels 27, les noves sancions europees també proposen d’excloure 22 bancs del sistema internacional de pagaments Swift, imposar noves restriccions comercials per valor d’uns 2.500 milions d’euros i allargar amb 77 vaixells la llista dels vaixells de la flota fantasma , que Rússia fa servir per transportar el seu cru evadint les sancions occidentals.
