El carrer de les Mosques deu el nom als molts insectes que s’hi arremolinaven al segle XV per la proximitat dels magatzems que proveïen els mercats del Born i de Santa Caterina. Batejada cap al 1441 (primera data en què consta sota aquesta denominació) i desconeguda per la majoria dels barcelonins, és la via més estreta de la ciutat, tret que la va convertir durant dècades –si no segles– en un niu de mala vida, fins que l’Ajuntament va decidir, en ple esprint perquè els Jocs del 92 passessin la prova del cotó fluix, tancar-la i que només hi poguessin accedir els residents. A dins, al número 9, s’aixeca una finca de propietat municipal que és un bé cultural d’ interès local, com ho són, perquè ho pugueu comparar, l’ arc de triomf o el palau Marcet, seu del malaguanyat cinema Comèdia, tancat el gener del 2024. Davant el risc que s’esfondri, l’Ajuntament té previstes unes obres per apuntalar la façana. La intervenció, licitada fa pocs dies, no arriba als 100.000 euros, però sembla que n’hi haurà prou per evitar el disgust –i un cert ridícul– de perdre un edifici (més ben dit, la pell del que va ser un edifici) que va formar part de la Reial Fàbrica de Moneda de la Corona d’Aragó, coneguda com la Seca.
Aquesta fàbrica va encunyar moneda de manera discontínua entre els segles XV i XIX i l’estructura objecte d’aquesta millora es va construir al
XVIII. La inspecció de la finca, inclosa en les bases de la licitació, no és gaire encoratjadora: hi ha despreniments, fissures, humitats i filtracions. “Representa un risc per a la seguretat de l’entorn”, diu l’informe municipal.
L’estat actual d’aquesta finca de Ciutat Vella suposa “un risc per a la seguretat de l’entorn”
El concurs convocat pel consistori, per valor de 95.500 euros, inclou el següent mandat: “Sanejament i protecció de paraments verticals, estabilització i reforç interior de les façanes i substitució de l’estructura de formigó de terra”. L’empresa que aconsegueixi el treball tindrà tres mesos i mig per completar el projecte, en què s’hauran de fer servir eines poc invasives per evitar que els murs cedeixin. La neteja interior i exterior de la façana, per exemple, s’haurà de dur a terme a mà i sense aigua a pressió. L’entorn tampoc no es presta per a grans escomeses, ja que el carrer té una amplada d’1,38 metres, cosa que anul·la l’entrada de maquinària pesant.
La història diu que Barcelona vivia una època de prosperitat al segle XV. Tot això, una empenta com aquesta tenia certes externalitats, com ara el paupèrrim sanejament dels carrers, una insalubritat que quatre segles més tard faria caure les muralles i faria aixecar l’ Eixample de Cerdà. És en aquesta ciutat sense planificació urbanística que neix el carrer de les Mosques. És a dir, l’estretor no va ser un caprici, sinó més aviat un accident.
La Seca, que prové del terme àrab sekka , que significa lloc on es fabrica moneda, va tancar definitivament el 1868. Durant aquests més de 150 anys s’ha anat trossejant. Hi va haver un taller d’ adobats, un magatzem de drogueria i fins i tot una discoteca als anys vuitanta. El 2011, després d’una profunda transformació, la nau principal es va recuperar per allotjar dependències de la Fundació Joan Brossa. Al costat del 9 de les Mosques, per cert, hi sobreviu la societat gastronòmica basca més antiga de la ciutat, Euskalzaleak. A la digestió hi hauran d’afegir el soroll de les obres.