El president de la Generalitat, Salvador Illa, fa temps que va decidir assumir personalment els rèdits i els costos polítics que pugui portar l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. Es tracta d’un compromís particular que, com va recordar ahir en la seva compareixença des de Palau per anunciar la decisió, va adquirir quan va arribar al Govern, convençut que la “modernització” d’aquesta infraestructura és una “condició sine qua non” perquè Catalunya “recuperi el lideratge” econòmic d’ Espanya i d’Europa.
D’acord amb aquesta decisió, Illa va ordenar que es reprenguessin els treballs de la comissió tècnica designada per elaborar una proposta viable i com menys nociva millor des del punt de vista mediambiental perquè l’aeroport de Barcelona “guanyi capacitat”, segons consta en l’acord d’investidura que el PSC va rubricar amb ERC. Aquesta comissió, composta pel Govern, el Ministeri de Transports i Aena, el gestor aeroportuari, ha treballat en silenci des de l’octubre per desbloquejar un projecte que estava encallat des de feia anys per “una certa indecisió del passat”, va lamentar el president.
El Govern remarca el respecte ambiental d’una proposta “sòlida, consensuada i definitiva”
Davant aquesta indecisió, Illa es va vanagloriar ahir d’haver complert la seva paraula i haver demostrat la voluntat del seu Executiu a “desbloquejar projectes i infraestructures de primer nivell que havien quedat ajornats”.
“No podem perdre més temps. És necessari passar a l’acció”, va defensar abans d’explicar, a grans trets, les característiques d’“una de les decisions més importants per a la competitivitat de Catalunya”, que es pren “pensant en les pròximes dècades, no en les pròximes eleccions”, va assegurar el president.
El Govern està especialment interessat a transmetre la impressió que es prenen decisions, en contraposició a la paràlisi que els socialistes atribueixen als anteriors governs independentistes. En aquest sentit, el fet de no poder disposar d’uns nous pressupostos aquest any, per la negativa d’ERC a ni tan sols negociar-los, va arribar a generar una certa inquietud a començament d’any, però el Govern d’ Illa s’ha esforçat a contrarestar qualsevol indici d’anquilosament. Per això, ahir Illa va reivindicar la seva gestió, entre la qual va enumerar el retorn de 700 empreses que se’n van anar de Catalunya pel procés , les seves mesures per pal·liar el problema de l’habitatge, de la sequera, i fins i tot els passos fets per a la reforma de l’administració pública.
Pel cap del Govern, l’ampliació de l’aeroport permetrà “posar Catalunya en marxa” gràcies a una proposta “sòlida, consensuada i definitiva”. I els avantatges en termes del que el president ha batejat com a “prosperitat compartida” es tradueixen, segons va dir, a aconseguir una “Catalunya pròspera, líder, connectada al món i cosmopolita”, “un salt cap endavant” en l’atracció de turisme de qualitat, i que “els nostres investigadors, els nostres creadors, els nostres estudiants, emprenedors, fills i nets puguin viatjar directament a tot el món sense passar per Madrid, Londres o Frankfurt”.
Malgrat el rebuig que aquest projecte genera en els seus aliats, tant per qüestions ambientals com pel model de gestió, que els republicans voldrien desvincular d’Aena, el president va provar de rebatre els seus arguments assegurant que el pla “compleix els requisits que ens vam autoimposar”. És a dir: “Respon a l’estratègia per millorar la competitivitat de Catalunya, compleix amb el màxim rigor les mesures i compensacions mediambientals, i potencia el sistema aeroportuari català”, en què destaquen els aeroports de Girona i Reus.
Conscient que l’última decisió sobre aquest afer la té Europa, Illa també va al·legar que la modernització de la infraestructura és una aposta estratègica per a la Unió Europea, perquè és un “dels aeroports del sud d’Europa que té més possibilitats” gràcies a una economia local potent, amb aspiracions de continuar creixent, i ben connectada amb la seva regió d’influència.
