La Flota de Terra Ferma connectava Espanya amb el Virregnat del Perú. Viatjar en grup era l'única manera de minimitzar els atacs de pirates i corsaris, especialment dels anglesos i els francesos que atacaven els vaixells espanyols en alta mar per aconseguir el seu valuós carregament.
El San José era la nau capitana d'aquesta flota. El març del 1706 va partir del port de Cadis al costat del San Joaquín i 10 vaixells de càrrega amb destinació a Cartagena de Indias. L'expedició per recollir or, plata i altres objectes precisos de les colònies sud-americanes es va demorar fins a dos anys. I el 1708, quan per fi anaven a tornar, la situació era complexa.
En plena guerra de successió
En plena guerra de successió al tron espanyol, les naus angleses amenaçaven de preciosos botins als voltants de Cartagena de Indias. Però el capità José Fernández de Santillán, comte de Casa Alegre, no va voler esperar-ne més. Especialment perquè confiava en l'escorta francesa comandada pel general Jean-Baptiste du Casse.
Els espies britànics van informar el capità Charles Wagner, que es va moure diligentment per tallar el pas a la flota a ple Carib. L'emboscada va ser a prop de les Illes del Rosario, a uns 55 quilòmetres del port de Cartagena de Indias. Després d'una hora i mitjana d'intercanvi de canonades, una explosió va enfonsar el San José. Van morir 589 dels seus 600 tripulants.
Imatge del lloc on descansen les restes de la nau espanyola
Tres segles després, investigadors de l'Escola Naval de Cadets Almirall Padilla i l'Institut Colombià d'Antropologia i Història (ICANH) han utilitzat un vehicle submarí no tripulat per explorar el fons marí i revelar que un naufragi descobert el 2015 és amb tota probabilitat el Galió San José.
Segons expliquen els investigadors en un article publicat a la revista Antiquity,l'exploració ha permès analitzar les monedes que encara es mantenen enfonsades. Además, se ha realitzat una reconstrucció tridimensional mitjançant fotogrametria sobre imatges digitals d'alta resolució capturades pel vehicle submarí.
Lee también
Aquest procés, diuen els experts, va permetre un examen detallat de les característiques de la seva superfície. Al combinar la reconstrucció amb informació de múltiples fonts, els arqueòlegs van poder establir el període de l'enfonsament del vaixell: després del 1707, any en què es van encunyar les monedes.
“Les monedes són artefactes crucials per datar i comprendre la cultura material, especialment en contextos de naufragis”, afirma Daniela Vargas Ariza, autora principal de l'estudi. “Les monedes encunyades a mà i de forma irregular —conegudes com a cobs en anglès i macuquinas en espanyol— van servir de moneda principal a Amèrica durant més de dos segles”, afegeix.
Anàlisi de les dues cares de les monedes hundidas
“La Flota de Terra Ferma, comandada pel Galió San José, tenia el monopoli exclusiu del transport de tresors reals entre Sud-amèrica i la Península Ibèrica”, afirma la investigadora. Fonts històriques indiquen que el galió es va enfonsar davant les costes de Colòmbia mentre transportava una càrrega voluminosa i variada.
Els especialistes colombians van identificar símbols a la superfície de les monedes enfonsades en el fons del mar que indiquen que van ser encunyades el 1707 després de Crist a la ciutat de Lima, així com símbols heràldics de les corones de Castella i Lleó.
Un galió enfonsat després del 1707
Això significa que el vaixell era, en efecte, un galió hispà i que devia enfonsar-se després d'aquell any. Els registres històrics suggereixen que aquestes monedes formaven part d'una gran tramesa de tresors des del Virregnat del Perú, en un viatge en què va participar el Galió San José, vaixell insígnia d'una de les flotes de càrrega més importants de la Monarquia Hispànica i que durant dècades va estar en parador desconegut.
Aquesta nova investigació reforça, diuen els experts en un comunicat, l'evidència que associa el naufragi amb el vaixell espanyol. “Aquesta troballa representa una oportunitat excepcional per explorar un lloc arqueològic subaquàtic i aprofundir la nostra comprensió del comerç i les rutes marítimes del segle XVIII”, acaba Vargas.
