Julio Caro Baroja va expressar fa temps: “A la gent que prova d’imposar les seves conviccions a d’altres caldria dir-li que està bé que cregui, però poc, i en tot cas, sense molestar”. De vegades l’entorn on vivim és irrespirable per un dels dos excessos més freqüents: la situació polaritzada de viure envoltats de persones amb certeses que de vegades intenten esclafar l’altre, i la contrapart, gent amb uns dubtes més o menys fundats i de vegades tan anguniosos que buiden la secció d’ansiolítics de totes les farmàcies.
Podríem introduir-hi una mica d’humanitat i ciència que admeti –sempre que la situació no sigui tràgica– una mica de dades contrastades, que s’interpretin amb solvència i una mica de sentit de l’humor? Recordem la broma sobre la diferència entre un filòsof i un científic: el periodista deia que el primer treballa amb paper i llapis. El segon, amb paper, llapis i paperera. De vegades hauríem de fer servir més papereres.
Necessitem humanisme, prudència i ciència, perquè, quan tot s’hi val –deixat anar tal com raja i sense demanar ni exercir responsabilitats– no hi ha ni organització ni convivència possibles.
Quan tot s’hi val, deixat anar tal com raja i sense demanar ni exercir responsabilitats, no hi ha ni organització ni convivència possibles
Com podríem conviure més bé? Hauríem d’intentar buscar una aliança entre virtut i coneixement. Per això, podríem deixar estar la separació artificial de ciències i lletres? Penso que toca saber llegir i interpretar, perquè sense una lectura reposada no hi ha cap formació de criteri possible. També hem de conèixer la ciència, almenys la bàsica, la que permet basar-nos en evidències, per elaborar i interpretar dades. Les dues coses són necessàries perquè, de vegades, sobren opinions.
Lee tambiénQui et cuidarà?
Alguns suposats científics circulen conduint la piconadora de la pseudociència. Ben aviat hi haurà il·luminats que opinaran sobre la llei de la gravetat oblidant aquella frase precisa de Daniel Patrick Moynihan, periodista de The Washington Post, qui el 1983 va dir que “cada un té dret a la seva pròpia opinió, però no als seus propis fets”. Si els terraplanistes, en l’afany d’ocupar més espais d’opinió, comencen a dubtar de la llei de la gravetat, que ho demostrin saltant des d’un àtic per provar el poder de les seves opinions.
El Dant, al cant XXVI de l’Infern de la Divina Comèdia ens exhorta, via Ulisses: “Considereu, seguiu, la vostra ascendència: no heu nascut per a vida animal, sinó per adquirir virtut i ciència”. Ulisses anima els seus companys –entre els quals ens hem d’incloure– a continuar explorant el món a la recerca de coneixement, perquè no hem estat creats per viure com bèsties, sinó per perseguir la virtut i el saber.