Sempre m'ha fet gràcia el miracle de Canà. Els banquets dels casaments jueus devien ser inacabables, com passa amb els actuals, quequan s'acaba l'aperitiu i estàs disposat a anar-te'n a casa, comença el dinar o el sopar, abans del vals i el ball, amb barra lliure inclosa en el preu fins a les tres de la matinada.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz
No sé si aleshores hi havia llista de convidats, però quan llegeixo que a aquell casament van assistir Jesús i els seus deixebles, tinc la sensació que allà van aparèixer 13 persones, amb qui no sé si s'hi comptava. Per cert, Maria, mare de Jesús, també hi era, però penso que ella sí que apareixia en la llista.
Tothom sap el que va passar. Uns perquè ens ho han ensenyat de xavals i d'altres perquè ho han vist a Chosen. Que en ple banquet el vi s'acaba, que María l'hi diu al seu Fill i que el Fill, una mica a contracor, fa el miracle, convertint 600 litres d'aigua en vi molt bo, tan bo que el maestresala li diu al nòvio que, normalment, els nòvios serveixen el vi bo al principi i el menys bo al final, quan els convidats han begut tant que no distingeixen el vi de la gasosa La Casera.
Han passat els segles. No conec Tomás Postigo, enòleg, que diu que “el vi de Canà devia ser el millor del món, perquè va ser el que es va fer amb més amor”.
El Suprem ha decidit processar el fiscal general de l'Estat i els ministres s'han posat molt nerviosos
Allà n'hi va haver prou amb l'amor, el de Maria als nuvis, volent-los evitar l'enrojolament. Però recordo el que deia un amic meu, que les catedrals es van fer amb fe… i amb trigonometria.
Continuo fent salts i acabo a Madrid. El Suprem ha decidit processar el fiscal general de l'Estat. ¡Nunca havia passat una cosa semblant! Encara que quan van processar el governador del Banc d'Espanya i el director de la Guàrdia Civil, segurament va ser pitjor.
Però els ministres s'han posat molt nerviosos. Óscar López ha dit que la sentència és una aurora boreal. Pilar Alegria, baturrica ella, ha dit que no ho entenia. Óscar Puente, de permís parental, també hi ha intervingut. Bolaños, ministre de Justícia, també. Marlaska, prudent, no se n'ha assabentat. Sánchez, desaparegut. Preocupat pels oceans, que estan fets un fàstic.
Amor, no existeix. Però trigonometria, tampoc. Perquè tinc la impressió que hem lliurat el Govern d'Espanya i l'oposició a una quadrilla que tindria moltesdificultats per col·locar-se professionalment i que han trobat en la política el seu modus vivendi i el de la seva família.