L’informe de l’UCO de la Guàrdia Civil que implicaria el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, en la trama corrupta de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, continua sense conèixer-se. Està a punt de convertir-se en la recerca del Sant Greal. Ara bé, ahir a la nit va transcendir en diversos mitjans una suposada conversa mantinguda entre Cerdán, Ábalos i Koldo que feia referència a quatre constructores que els devien unes determinades quantitats de diners com a compensació d’adjudicacions públiques. És un àudio suposadament enregistrat per Koldo i que demostraria unes pràctiques il·legals del número tres del PSOE. Si fos així, el desgast per al Partit Socialista i, de retruc, per al mateix Pedro Sánchez és més que evident.
Per aquesta raó, la direcció del PSOE no va tenir altre remei que sortir del seu silenci per emetre una nota en què negava els fets: “Santos Cerdán no ha participat, molt menys influït, en adjudicacions d’obra pública. No ha cobrat mai una comissió per això”.
Fa dies que, des d’aquesta tribuna, recomanàvem a Cerdán i al PSOE més transparència i una necessària explicació a l’opinió pública. Té raó la direcció socialista quan diu en la seva nota que “el coneixement, una vegada més per la via de la filtració, d’actuacions policials s’ha convertit en una qüestió endèmica del nostre país que només genera indefensió i judicis mediàtics als afectats”. Però, dit això, l’absència d’una negativa clara i contundent en una conferència de premsa dels responsables socialistes és fàcil que avivi l’aroma de la sospita.
La direcció socialista continuava insistint ahir a la nit que “quan es conegui la totalitat de l’informe, Santos Cerdán donarà totes les explicacions necessàries perquè, una vegada per sempre, el seu nom i honorabilitat deixin de veure’s barrejats diàriament amb casos que no tenen a veure amb la seva persona”.
Toca esperar, doncs. Però, quan es juga tant a la defensiva, es corre el risc de ser devorat pels rumors, els supòsits o els sobreentesos, encara que no estiguin confirmats, ni ratificats per ningú.