El contrast és més que evident. El 1992 els comerços cremaven a Los Angeles, literalment. Avui, segons l’alcaldessa Karen Bass, es comencen a veure prestatgeries buides perquè no hi ha treballadors disposats a reposar els productes o a distribuir-los.
La tasca l’assumeixen de manera habitual immigrants indocumentats que ara s’amaguen, temorosos de ser deportats per les operacions del Servei de Control d’ Immigració i Duanes (ICE), avalats pels membres de la Guàrdia Nacional i el Cos dels Marines.
Una majoria dels nord-americans s’oposen a desplegar militars contra els manifestants
Les batudes en explotacions agràries –prop d’un centenar de detinguts dimarts en plantes de processament d’aliments a Omaha (Nebraska)–, restaurants, empreses tèxtils o obres en construcció han provocat que més d’un milió de treballadors no nord-americans hagin “desaparegut” els dos últims mesos,
tal com consta en les dades del Departament de Treball ( DoL).
Per més que els polítics conservadors –atiats per un president Trump que descriu un país envaït per delinqüents– estableixin paral·lelismes entre el que va passar fa tres dècades en aquesta ciutat, l’aixecament popular després de la brutal pallissa que la policia va clavar a l’afroamericà Rodney King, i les actuals protestes contra la caça d’indocumentats, no són comparables.
Es pot dir allò que “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”.
En aquella ocasió, el governador va sol·licitar el desplegament dels militars. Aquesta vegada ha estat el president Trump, saltant-se les competències del governador de Califòrnia, qui ha pres la decisió unilateral, cosa que no passava des del 1965.
En contrast amb les escaramusses aïllades d’ara, només en una petita zona del centre de la ciutat, el 1992 es va registrar una destrucció massiva, amb zones de la metròpolis que semblaven una distopia sense llei, amb saquejos i destrucció. Els edificis semblaven torxes.
Segons diverses informacions, els veïns de la ciutat californiana consideren majoritàriament que Trump ha exagerat l’amenaça de les protestes d’acord amb una agenda política. El governador Gavin Newsom va afirmar en la seva intervenció pública que el president “ha agreujat la situació triant la teatralitat per sobre de la seguretat”.
Arreu dels EUA els ciutadans que desaproven el desplegament militar a Los Angeles superen els que hi donen suport, segons una enquesta d’ Economist/YouGov. El 56% assenyalen que són les autoritats estatals i locals les que haurien de donar resposta a aquesta situació. El sondeig el va fer la mateixa empresa a la qual tant crèdit va concedir la Casa Blanca el cap de setmana passat quan va mostrar que poc més del 50% d’enquestats es mostraven a favor de la política de deportacions. Ara, tot i això, silenci.
La nit de dimarts, la cinquena amb protestes després de la revolta iniciada divendres, quan hi va haver batudes de l’ ICE
en tres llocs del downtown , va ser la més tranquil·la. També era la primera nit que entrava en vigor el toc de queda (de les 20 h
a les 6 h) decretat per l’alcaldessa Bass en alguns carrers on s’han concentrat els actes violents, com la crema d’algun cotxe i l’assalt a botigues. Malgrat la relativa calma, es van registrar unes 200 detencions, d’aquells que es van negar a anar-se’n després del toc de queda.
Si es compara, en altres ciutats dels Estats Units hi ha hagut fins i tot més incidents. Especialment a Chicago, on va saltar la tensió quan un vehicle va envestir un grup de manifestants sense que es produïssin ferits. El vehicle va fugir.
L’ona expansiva de la protesta creix. A més de Chicago, a Nova York, Filadèlfia, San Francisco, Denver o Austin també es
van organitzar manifestacions de solidaritat amb els sensepapers, que són els que aguanten l’economia local.
