Tusk guanya la confiança del Parlament de Polònia després de la derrota electoral

El Govern del primer ministre de Polònia, Donald Tusk, va sobreviure ahir a una moció de confiança parlamentària plantejada pel mateix Tusk després de la victòria a les eleccions presidencials del candidat de l’oposició, l’ultranacionalista conservador Karol Nawrocki. Objectiu de la moció: cridar a l’ordre i a fer pinya a la variada coalició de Govern, que va del centredreta a l’esquerra, i que fa mesos que està desubicada i desunida. La derrota a les urnes presidencials de l’1 de juny del candidat de Tusk, l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, va clavar un sever revés al Govern europeista de Polònia.

L’ Executiu de coalició va rebre el suport de 243 vots del Sejm (Cambra Baixa del Parlament) a Varsòvia davant 210 vots en contra. No hi va haver abstencions. Per guanyar la votació n’hi havia prou amb majoria simple.

Amb tot, aquest èxit no mitigarà els reptes que planteja al Govern la pròxima arribada a la presidència de Nawrocki –que prendrà possessió el 6 d’agost– ni li donarà una gran treva política. La legislatura actual conclou a la tardor del 2027, però aleteja el risc que hi pugui haver eleccions generals anticipades l’any que ve.

A la recerca de rellançar el seu Govern, Donald Tusk va dir ahir als diputats que al juliol remodelarà el Consell de Ministres amb “cares noves i un canvi en l’estructura”. També va anunciar que Polònia podria introduir aquest estiu controls migratoris parcials a la frontera amb Alemanya i que els grups de migrants tornats des d’Alemanya a Polònia seran “revisats amb molt de compte”. La migració ha estat una qüestió molt present a la campanya de les presidencials.

Tusk també va fer saber que nomenarà un portaveu governamental, figura fins ara absent del seu equip. Exercia com a tal ell mateix, de manera que els socis li retreien un hiperlideratge contraproduent. “Potser va ser un error pensar que la veritat es defensaria per si mateixa”, va dir Tusk ahir per justificar que ara sí que veu necessari que hi hagi un portaveu que expliqui a l’opinió pública les iniciatives del Govern.

Al discurs matinal abans de la votació, Donald Tusk va avisar els socis que no tolerarà “disputes que es converteixen en baralles”. La coalició està formada per tres grups: Coalició Cívica (KO), la coalició encapçalada pel partit de Tusk, Plataforma Cívica (PO); Tercera Via –coalició del centrista democristià Polònia 2050 i del Partit del Poble Polonès (PSL), hereu de l’antic partit camperol–, i l’esquerrana Lewica.

Tusk va admetre que el futur president Nawrocki –avalat pel partit Dret i Justícia (PiS), que va governar vuit anys– serà “almenys igual de reticent” a les seves iniciatives que el cap de l’Estat sortint, Andrzej Duda, també afí al PiS i que ha vetat diverses lleis impulsades pel Govern de Tusk l’últim any i mig. “Conec el gust de la victòria i l’amargor de la derrota”, va afirmar Tusk, que va avisar que no coneix la paraula “capitulació”.

Els analistes apunten que Karol Nawrocki, simpatitzant del president dels Estats Units Donald Trump i considerat un personatge més dur que Andrzej Duda en les conviccions ultraconservadores, intentarà sabotejar la tasca del Govern europeista de Tusk i enfortir el PiS, partit que li va donar suport en la cursa presidencial, a què es va presentar tècnicament com a candidat independent.

A Polònia, el president té un rol de representació i certa influència en política exterior i de defensa, però el seu poder clau rau en el dret de veto legislatiu, que es pot fer servir
per obstruir la tasca d’un primer ministre d’un altre corrent ideològic.

D’aquesta prerrogativa s’ha valgut Duda per evitar que el Govern de Tusk compleixi moltes de les promeses electorals, com les reformes judicials per revertir els canvis intervencionistes que va introduir el PiS –que van fer que Polònia entrés en ruta de col·lisió amb Brussel·les–, la liberalització d’alguns aspectes de la restrictiva llei de l’avortament i l’aprovació de les unions civils per a parelles del mateix sexe.

Els sondejos suggereixen que, en cas d’eleccions generals, la coalició governant perdria l’actual majoria davant el PiS i el partit d’extrema dreta Confederació, els votants de la qual van exercir un paper clau en la victòria de Nawrocki.