No era l’ortografia la més gran de les preocupacions dels estudiants de batxillerat que ahir al matí s’arremolinaven davant la porta de l’edifici de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB). Mesos preparant les proves d’accés a la universitat ( PAU) i ja eren allà, a punt de començar el primer examen, el de llengua castellana i literatura. Gestionaven els nervis com podien: “Jo només vull entrar ara per acabar com més aviat millor”, indicava la María.
No era l’ortografia, en part, perquè sabien bé que a castellà (com a català) les faltes els penalitzaven 0,1 punt amb un límit de 2 punts. La consigna era clara: vigilar les possibles correccions.
A més d’escriure sobre la incertesa, han comparat el concepte de ‘nostàlgia’ en Azorín i Baroja
Però tampoc no era una inquietud per a aquells que ignoraven que comptaven en altres matèries: “Però, com? Compten?”. Doncs ahir, després de dies de fer voltes que no comptaven i que sí que comptaven, resulta que “la correcció gramatical, l’ortografia, la presentació i una cal·ligrafia llegible” també es valoren en totes les matèries i no només en les sis matèries no lingüístiques que va enumerar la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, per desmentir el que s’havia dit el dia anterior en una reunió amb la premsa: que no comptarien. Compten, però no se sap quant. Al final, la vara de mesurar es deixa a criteri del corrector. No s’especificava quant comptaven, com en altres autonomies. O com es fa en les llengües estrangeres: un punt per gramàtica (bon ús de les estructures morfològiques, sintàctiques, així com la puntuació), un punt per lèxic (riquesa de vocabulari, registre, verbs compostos, ortografia. Un tercer punt per la coherència textual (bona organització de les idees, adequació al tema que s’ha proposat). I, finalment, un altre punt per la qualitat del contingut (maduresa i solidesa expressiva, creativitat i ús adequat d’exemples, així com nivell d’argumentació).
En tot cas, els alumnes estaven més preocupats per l’avaluació de coneixements. Van sortir bastant satisfets de castellà, especialment de la segona part de l’examen, i dividits respecte a la primera, el text expositiu sobre la incertesa basat en un article d’Irene Vallejo ( Quizás, quizás quizás). Malgrat l’esforç que els va suposar comprendre i expressar la seva opinió, no és menyspreable que 44.200 adolescents reflexionessin amb frases com aquesta: “Res més temptador que convertir casos aïllats en causa general. Aquest món d’urgències i apocalipsi atorga més credibilitat a les afirmacions simplificades, contundents i sense fissures, fins i tot vociferants, com si fossin prova de coneixement i capacitat de lideratge, mentre ignora els qui tenen el valor de compartir les seves perplexitats”. No va entrar, per a decepció de molts professors, res de poesia. Ni hi havia un lectura comuna obligatòria. La prova contenia fragments d’obres d’ Azorín i Pío Baroja i se’ls demanava de comparar el concepte de nostàlgia en tots dos.
Avui toca història o filosofia, de la fase comuna. Divendres, català. I aquells que volen nota poden optar per tres matèries més.
