L’Agència Espacial Europea (ESA) ha publicat les dades recollides per la Solar Orbiter des que, fa uns mesos, es va situar en la trajectòria idònia per estudiar, per primera vegada en la història, els pols del Sol. Els resultats no han decebut. Concretament, les observacions han revelat el caos que hi ha al pol Sud solar, on grans fluxos d’àtoms es mouen amb velocitats i direccions diferents i el camp magnètic oscil·la amb polaritats oposades com si en un imant es barregessin, desordenadament, els pols positiu i negatiu.
La Solar Orbiter va ser llançada el febrer del 2020 i des d’aleshores ha fet diversos passos pròxims a Venus per corregir gradualment la trajectòria i inclinar-la prou per tenir visió directa de les regions de més latitud del Sol. La correcció orbital més recent va tenir lloc al febrer, quan la gravetat de Venus va aconseguir elevar la nau 17 graus sobre el pla de l’equador del Sol. Des d’aquesta trajectòria, va dur a terme, un mes després, les observacions que s’acaben de publicar.
Aquesta missió canviarà els models sobre com funciona l’activitat solar, segons els participants
Tal com ha comentat Sami Solanki, científic a l’ Institut d’ Investigació Solar Max Planck a Alemanya i responsable d’un dels principals instruments que porta la nau, “no sabíem exactament què esperar: els pols del Sol són literalment terra desconeguda”. Un dels descobriments més impactants ha estat el caos existent al camp magnètic del pol Sud solar, on els instruments de la nau han registrat com s’entremesclen polaritats oposades (és a dir, que apareixen, alhora, fluxos magnètics pertanyents als pols Nord i Sud). Els investigadors creuen que aquesta aparent anarquia és una conseqüència de la inversió magnètica que el Sol pateix cada 11 anys. Durant aquest període, conegut com a cicle solar, l’astre augmenta gradualment l’activitat i genera intenses fulguracions d’energia i grans ejeccions de material fins a arribar a un màxim, a partir del qual el dinamisme torna a decaure. Precisament, ara descendim des del màxim d’activitat, de manera que s’espera que durant els pròxims mesos el camp magnètic del Sol s’ordeni progressivament i desaparegui el caos detectat per la Solar Orbiter. Amb tot, els astrònoms reconeixen que els mecanismes implicats en la inversió magnètica del Sol no es coneixen amb precisió.
Per això és tan rellevant la feina de la missió, que també ha pogut estudiar els moviments dels àtoms que es concentren a la regió polar austral per crear un mapa de desplaçaments. Això és crucial per avançar en el coneixement sobre el vent solar, el flux constant de partícules que el Sol llança cap a l’espai i que és omnipresent al sistema solar. Amb tot, els responsables de la missió han assenyalat que aquests descobriments són només un avançament i que el millor encara ha d’arribar, ja que encara són poques les dades captades des de la nova trajectòria de la Solar Orbiter. A l’octubre s’espera rebre la informació que recollirà després del primer recorregut complet des d’un pol fins al pol oposat.
Els astrònoms estan segurs que aquesta missió transformarà els models vigents sobre el funcionament de l’activitat solar, com també del seu camp magnètic i del vent solar. En paraules de Daniel Müller, un dels participants en el projecte, el que s’ha aconseguit fins ara és només el primer pas de “l’escala al cel” de la Solar Orbiter, amb referència als pròxims canvis orbitals que la nau durà a terme, amb l’ajuda de Venus, per pujar a inclinacions més grans que li permetin obtenir perspectives més directes dels pols del Sol.