Una iniciativa pionera adoptada pels propietaris privats amb suport d’empreses permetrà donar un primer gran impuls a la gestió forestal a Collserola. Tradicionalment, els propietaris de finques de Collserola (unes 1.000 en una àrea que ocupa unes 8.150 hectàrees) amb prou feines han pogut dur a terme tasques de gestió d’aquests boscos, sobretot perquè és una activitat poc rendible. Tot i això, una nova oportunitat d’actuació s’ha obert amb una iniciativa que afronta la gestió forestal considerant totes les funcions ecològiques que presten els boscos. El compromís dels propietaris de protecció dels boscos genera crèdits climàtics (amb l’aval de la Generalitat) que poden ser adquirits per empreses i serveixen als propietaris d’aquests boscos per finançar els plans d’acció forestal.
Els projectes que es posen en marxa permetran, en dues fases, sufragar actuacions en 56 hectàrees en finques de Sant Cugat del Vallès després d’una primera experiència reeixida. Els projectes reben, de mitjana, més de 3.500 euros per hectàrea protegida i les empreses que presten col·laboració són Molins, Fluidra i Occident.
Els crèdits climàtics donen valor als serveis ecològics del bosc i es poden adquirir
Els treballs que s’executaran permetran obrir clarianes al bosc, és a dir, talar alguns arbres quan hi hagi un excés d’exemplars. A més, es duran a terme estassades per eliminar els arbustos i el sotabosc, que competeixen per l’aigua.
Es vol “afavorir una estructura arbòria amb menys densitat i més diversificada”, explica Martí Rosell, soci de la cooperativa Forest4 de treballs forestals, que du a terme aquestes tasques a Can Cussó, a Valldoreix. A més, es farà “una selecció d’espècies per afavorir una diversitat d’arbres” i es mantindran dempeus els exemplars que acullen aus o insectes. Les alzines talades podran servir per fer llenya, mentre que els pins es classifiquen i poden servir per a taulers o palets de transport, entre altres usos possibles.
Manuel Ferrer, president de l’associació de propietaris Collserola Iniciatives, explica que aquest projecte és “una xutada d’esperança” que fa renéixer les possibilitats recuperar el control sobre els boscos per prevenir incendis.
El compromís de conservació ha de durar 15 anys. El paisatge de Collserola va ser modelat durant segles per la vinya, fins que la fil·loxera va perjudicar aquests cultius i va donar lloc a una muntanya pelada que després es va convertir en una massa arbòria sense gestió.
El que es farà ara és una gestió forestal assistida. A Collserola els propietaris no poden dur a terme una explotació fustaire convencional perquè els boscos no són productius i aquell recurs no té prou valor. Per això, el que ha fet l’Oficina de Canvi Climàtic és impulsar els anomenats crèdits climàtics, que permeten posar en relleu el conjunt del capital natural del bosc. Es tracta de promoure projectes en què es taxa i es valora globalment la contribució d’aquestes masses forestals com a proveïdores de serveis ecosistèmics a la societat, és a dir, la capacitat d’absorció de CO2, la retenció d’aigua i la protecció de la biodiversitat, segons explica Teresa Cervera, del Centre de la Propietat Forestal, empresa de la Generalitat, que també impulsa aquesta iniciativa.
Fonts de l’Oficina de Canvi Climàtic assenyalen que aquesta experiència s’inspira en els crèdits de carboni (plantacions d’arbres destinats a absorbir i fixar CO2) que poden ser comercialitzats als mercats voluntaris que funcionen en diversos països. Tanmateix, a Catalunya la prioritat no és plantar arbres (“més aviat sobren”) i, a més, són grans consumidors d’aquest recurs. Per això, el que es va decidir és apostar per una gestió forestal integral. D’aquesta manera, també es dona un valor a la capacitat dels boscos de retenir l’aigua i millorar la biodiversitat.
Els crèdits poden ser adquirits voluntàriament per empreses que vulguin reduir l’impacte ambiental o climàtic. Moltes solen informar d’aquestes activitats ecofilantròpiques a les memòries o informes no financers i d’altres volen expressar d’aquesta manera que promouen iniciatives addicionals per compensar aquest dany.
Manuel Ferrer és propietari d’una finca de 100 ha entre Cerdanyola (93 ha) i Barcelona (7 ha). Com molts altres, la seva preocupació, igual com la dels seus germans, és el risc d’un gran incendi. La casa familiar ja va cremar el 1983 per un incendi forestal que va venir des de Barcelona. La tragèdia va ser “espantosa”, va perdre documents i objectes de gran de valor en una finca amb una història que es remunta al segle XV. Encara li estremeix el record d’aquell silenci després de les flames o com veia el cel a través del sostre desplomat. Per als propietaris de Collserola l’activitat forestal no és una font d’ingressos ni de rendibilitat, al contrari. El manteniment (masovers, reparar camins...) forma una llarga llista en el deure, mentre que en l’haver amb prou feines pot comptar amb els escassos ingressos per un vedat de caça (900 euros /any, una aportació també amenaçada
