Adeu al Mozart que feia surf

Un gran tros de la història del pop va marxar ahir amb la mort als 82 anys de Brian Wilson. El creador i compositor dels Beach Boys era, a més, l’últim representant amb vida dels germans Wilson, responsables del mite californià i d’una música que, en competència amb els Beatles, va revolucionar el pop amb noves sonoritats que han marcat el gènere fins a l’actualitat. L’àlbum Pet sounds i cançons com ara Good vibrations , California girls o Surfin’ USA reflecteixen el talent del músic anomenat el Mozart del pop , que, afligit per una greu depressió, va renunciar a pujar als escenaris durant bona part de l’època daurada dels Beach Boys, afligit per problemes mentals que no li van impedir de continuar component.

Wilson no va surfejar mai una onada, ni tenia posat surfista, tot va ser un artifici per vendre discos. Una mica grassonet i amb problemes d’ oïda, el seu fort era la música des del bressol, com també per als seus dos germans petits, en Dennis i en Carl. Els tres fills de Murry Wilson, productor i compositor sense gaire èxit, aviat van començar a cantar harmonitzant les veus i el 1961 van formar els Beach Boys amb seu cosí Mike Love i Al Jardine, un company de classe, amb el pare Wilson com a representant del grup. L’èxit primigeni del single Surfin –combinació del rock de Chuck Berry i Little Richard amb les harmonies vocals dels Four Freshmen– es va multiplicar l’any següent gràcies al llançament de Surfin’ USA , amb el més gran dels germans al paper de compositor i productor de la banda.

La competició amb els Beatles el va portar a crear ‘Pet sounds’, que va posar els californians al cim del pop

Tocat pel geni de la inspiració, Wilson va col·laborar en la publicació de deu àlbums durant els quatre primers anys de vida dels Beach Boys, que es van convertir en la formació amb més vendes dels EUA gràcies a èxits com I get around , Fun fun fun o Surfer girl . Tot i això, la cara oculta d’aquesta creativitat aviat es va manifestar, concretament el 1964, quan va patir un atac de pànic dins d’un avió cap a París, després de la qual cosa es va retirar a compondre i va abandonar les gires, reemplaçat als directes per Bruce Johnston.

El zenit de la seva carrera va arribar el 1966, quan només tenia 25 anys i una greu addicció a l’ LSD. Després d’escoltar Rubber soul , dels Beatles, Wilson es va tancar a l’estudi obsessionat per trobar una cosa que superés les innovacions tècniques i sonores de l’àlbum dels Fab four . Go va aconseguir: l’ àlbum Pet Sounds va ser considerat per John Lennon com un dels millors de tots els temps. El mateix any va aparèixer Good vibrations , single de pop psicodèlic per a què Wilson va invertir llargues setmanes i una petita fortuna a l’estudi.

L’ afany de Wilson per trobar nous camins musicals el va tornar a tancar a l’estudi per gravar la següent resposta, que portaria per títol Smile . Pel camí va trencar amb el seu pare, un individu de maneres dictatorials que, escudant-se en una frustrada carrera musical, volia controlar la creació musical de la banda i orientar-la a temes més comercials. Apartat de la gestió, anys després Murry Wilson va malvendre els drets dels Beach Boys per una quantitat infinitament més baixa que la que havien recaptat amb els més de cent milions de discos venuts amb la seva autoria. Com a resultat d’aquesta decisió, la banda es va veure obligada a sortir de gira si volia obtenir ingressos per les cançons.

Wilson va continuar treballant en Smile durant el 1967, però el consum de drogues va augmentar les seves paranoies, que feien que se sentís espiat per Phil Spector i els Beatles, una cosa que va espantar els companys de banda. Finalment va ser diagnosticat d’esquizofrènia, va renunciar a continuar gravant el disc i va posar fi a la col·laboració amb el quintet.

Lluny de l’èxit aconseguit amb els seus germans, Wilson va gravar diversos discos en solitari i el 2004, curat dels problemes mentals, va publicar la versió com­pleta de Smile quan en Dennis i en Carl ja havien mort. Anys després, el 2012, es va reintegrar als Beach Boys, controlats llavors pel vocalista Mike Love, malgrat que les diferències el van apartar definitivament de la banda que va fundar i que, gràcies a la seva obra, està lligada a la història del pop.