Sebastián Girona, psicòleg: “Durant les vacances és comú que sorgeixin conflictes amb la parella en començar a fer-ho tot junts, però per evitar-ho, podem aplicar la tècnica de l'oxigenació”

Amb l'arribada de l'estiu, l'organització de les vacances és una cosa prioritària en la llista de tasques. El descans i relaxació són imprescindibles, encara que, de vegades, poden donar-se aldarulls que dificultin arribar a aquesta pau que tant desitgem. Segons el psicòleg i autor del llibre 'Et vull, però no funciona' (Plataforma Editorial), Sebastián Girona, aquests moments de desconnexió també poden ser un caldo de cultiu per a possibles discussions de parella. 

Si bé durant el dia a dia la rutina ens garanteix obligacions individuals i plans separats, les vacances són aquella època en què tot torna a ser conjunt. Trobar espais personals i bona comunicació són les claus que destaca l'expert per a Guyana Guardian. 

Per què les vacances poden ser un moment difícil per a qualsevol relació de parella?

En primer lloc —o el motiu fonamental— és que en les vacances la parella passa més quantitat de temps. És a dir, hi ha una sobreexposició molt diferent de l'any regular, on treballem, veiem amics, fem diferents activitats, i d'alguna forma, això fa que la parella es pugui oxigenar i que tinguem coses diferents per comptar-nos.

En unes vacances, 24/7 estarem tot el temps junts. Això no és necessàriament negatiu, i no li passarà totes les parelles, però si una arriba amb alguns temes que van ser escombrats sota de la catifa, poden aparèixer inesperadament durant les vacances.

Entenc que això s'incrementa encara més si hi ha fills, no?

Clar, allà també hi ha una gestió de l'estrès diferent, perquè, de nou, durant l'any, els fills estan en l'escola, hi ha activitats, actes escolars i altres. Tot està molt més oxigenat.

Les vacances són un moment per relaxar-nos, de vegades també hi ha persones a les quals els costa molt més temps d'entrar en aquella fase de relax

Sebastián Girona, psicólogo

Si bé les vacances són un moment per relaxar-nos, de vegades també hi ha persones a les quals els costa molt més temps entrar en aquella fase de relax. Llavors, els primers dies poden arribar a ser motiu de conflicte. De fet, aquest tema en concret, és una de les top 5 discussions de parella més recurrents.

I què passa si durant les vacances la situació es torna tensa? Hi ha alguna estratègia que ajudi?

De vegades també, si jo m'adono que durant les vacances la situació es va posant cada vegada més complicada convé que fem coses per separat. No necessàriament les vacances han de ser un moment per fer tot —tot literalment— junts.

Això ens permetrà, d'alguna forma, reproduir una mica del que tenim durant l'any: aquella oxigenació que tot vincle necessita. Perquè cap vincle —ni tan sols el de pares i fills— no està preparat per estar 24/7 tot el temps.

A nivell de resolució de conflictes, quan un conflicte s'està donant, què podem fer perquè no arribi a tanta intensitat?

Moltes vegades les parelles parlen tot el temps dels conflictes. De vegades s'instal·la el tema i la lògica que, si tenim un problema, el solucionarem parlant en diferents dies i en diferents moments d'aquells dies. No necessàriament la quantitat de vegades que el discutim farà que més el solucionem.

Hi ha una eina que pot ser molt útil anomenada encapsulament. Si sorgeix un conflicte sobre les nostres vacances, o si arrosseguem durant l'any un tema en particular, podem triar un moment de la setmana on jo et digui: “Dijous a les set de la tarda ens asseiem i xerrarem d'això”.

Això implica que qualsevol conflicte que sorgeixi per fora d'aquell dia i aquella hora el guardarem en una càpsula imaginària, que obrirem només dijous a les set de la tarda. Això fa que puguem, d'alguna forma, pensar una mica més racionalment.

Això és una bona tècnica especialment per a nosaltres els homes, ja que ens costa molt més de parlar, i el diàleg ens posa una mica més nerviosos.

Llavors, els homes i les dones gestionen diferent?

Sí. Jo al llibre planteig la lògica que els homes viuen en el segle XX i les dones al segle XXI. Entenent que una bona majoria dels homes —per descomptat, no tots— els costa connectar amb el seu món intern. És a dir, els és complicat saber què senten en una situació o respecte a un conflicte.

Com podem lluitar amb les expectatives de les vacances, sigui sobre l'altra persona o sobre els plans que tenim?

Crec que les expectatives —sobretot les altes expectatives— són com la garantia que tinguem moltes possibilitats de frustrar-nos. De vegades pensem que les vacances han de ser com de pel·lícula i la veritat és que són organitzades per persones reals, que tenen diferències.

L'ideal és que puguem tenir expectatives realistes. L'idealitzat és al terreny de les idees, al terreny del cap.

Les vacances realistes tenen diferències, moments de gaudi i també frecs, en major o menys mesurada, però això és el que les fa autèntiques.

Quin consell donaries per gaudir-ne plenament?

No hi ha un únic consell, però el més important és que no hi hagi expectatives i no utilitzar aquest moment de descans per resoldre els conflictes que anem arrossegant.

Realment, només tocaria temes urgents i, si és necessari, utilitzant la tècnica de l'encapsulament. A més, aplicaria l'oxigenament si s'ha arribat a massa saturació.

Per això, durant les vacances, intentaria reforçar els moments positius, procurant connectar des del poc que encara subsisteixi en la relació o des del molt que encara ens uneix en el present del vincle.