L’ayuso és l’únic idioma reconegut per la presidenta madrilenya: una llengua pròpia construïda a còpia d’eslògans, titulars crispats, formes fanfarrones i frases sense subordinades. Perquè el seu Madrid no se subordina a res ni a ningú. L’oració curta vola millor com a arma llancívola. La lideressa és de les que creuen que si tots parlem el mateix idioma ens entenem més bé, però n’hi ha prou amb un passeig per la seva Assemblea per comprovar que tampoc no és així.
El recent episodi durant la conferència de presidents a Barcelona va ser simptomàtic d’aquesta nova (i vella) política. N’hi va haver prou que el lehendakari Pradales parlés en eusquera perquè Isabel Díaz Ayuso, tal com havia amenaçat, abandonés la sala. No hi va tornar fins que l’ambient es va aclarir de cooficialitat. Va convertir el gest mínim de posar-se l’orellera en una rància declaració de principis. Parlar català, eusquera o gallec en un acte institucional no és per a ella expressió democràtica ni un reflex de la ciutadania, sinó un afront personal.
A la dirigent popular li interessen el gest, l’escena, la reiteració
El mateix va succeir dimecres al Senat, on el PP va rebutjar l’ús generalitzat de llengües cooficials, i Alfonso Serrano, secretari general del PP de Madrid, va dir que no acceptaran que s’imposin altres llengües en el projecte d’un “ Estat plurinacional, que no existeix”. Com si sentir parlar en aquests idiomes ja fos participar d’una conjura.
Lee tambiénPolònia, entre dues Europes
Ayuso ha convertit l’espanyol en barricada. Les llengües cooficials, la diversitat territorial, fins i tot la cortesia institucional, són per a ella ornaments provincians quan no estratègies de dissolució nacional. No reconeix en elles patrimoni, cultura ni dret: només soroll. Té tolerància selectiva: parleu la vostra llengua, però no davant meu. Reivindica llibertat, però obvia la dels altres.
A la dirigent popular li interessen el gest, l’escena, la reiteració. Es presenta com la defensora d’un país pres per forces fosques: progressisme, nacionalismes, multilingüisme. Ha pres l’estat d’ànim del 15- M i l’ha buidat de contingut. Per a indignada, jo. Voleu un viral? Mireu com em poso si em fan sentir el català. Serveix potser per demanar una canya en una terrassa madrilenya, bastió de la llibertat? A tot estirar l’anglès, per a una “ relaxing cup of café con leche”. El francès, millor el deixem a Abascal.