“L’art activarà la part del cervell que encara no fem servir”

Libby Heaney no ha faltat a la seva quarta cita amb el Sónar+D. Aquesta física quàntica va observar un dia que el seu camp era en realitat una forma d’art, una cosa “molt creativa que consisteix a somiar mons que són inimaginables”. Aquesta artista visionària nascuda a prop de Birmingham va protagonitzat ahir, en la jornada inaugural del Sónar, una performance de spoken word en què convida el públic a recolzar-se i somiar, sentir, ser al seu cos “mentre consumeixes el meu multivers”.

Què és la física quàntica al seu treball artístic?

La faig servir gairebé com una lent o un prisma a través del qual repensar què significa ser humà i els nostres entrellaçaments amb el món exterior.

Però fa ús de la paraula.

He escrit un text poètic. És força abstracte, molt bonic, una mica trist, i reflexiona sobre mi mateixa com una cosa quàntica. I em baso en Jung, el psicoanalista, en el seu concepte de l’ombra, les parts fosques que provem d’ocultar. Veig l’ombra i la quàntica com a paral·leles entre si. Totes dues assetgen sota el món visible.

Dominarem la salut de les cèl·lules a través de les emocions?

La física quàntica esdevé a nivell d’àtoms i molècules. La cèl·lula és molt més gran, potser un milió de vegades més gran. Però el pensament i el sentiment quàntics poden ajudar-nos a entendre el jo. Sovint en la societat occidental, des de Descartes, hi ha la divisió ment-cos, el dualisme. I la quàntica ens ajuda a pensar en la ment i el cos com a connectats. I a abraçar totes les diferents parts conflictives i desordenades de nosaltres mateixos. Com, per exemple, la meva ira. A ningú no li agrada estar enfadat. Per tant, sovint, els humans ho oculten. Però com podem estar enfadats d’una manera expressiva, creativa?

Aquesta part del nostre cervell que encara no fem servir és més activable per l’art o per la ciència?

Per l’art! Un cent per cent. La ciència és molt rígida. És com una via de tren amb algunes bifurcacions, però hi ha una resposta correcta o incorrecta. En canvi, l’art és una teranyina multidimensional. Pots anar enredant-te en diferents direccions alhora, i fer servir l’emoció, la metàfora, la corporalitat, els sentits, el relat, les ficcions... L’art és una eina crucial per al pensament i el sentiment ­quàntic.

Com de distants continuen estant ment i cos?

Amb els smartphones, les xarxes socials, TikTok, Instagram... ­vivim totalment als nostres caps. Jo soc addicta a les xarxes socials i m’oblido que tinc un cos. Només soc un dit lliscant, i el meu cervell rep dopamina. Les tecnològiques exploten la nostra humanitat per obtenir-ne beneficis. I la manera de resistir és tornar a habitar els nostres cossos, aquests jo ­viscosos.

Va tenir dubtes sobre si anar al Sónar a causa del boicot per la participació del fons KKR?

Abans que res, faig costat al 100% al poble palestí. Penso que l’ Estat d’Israel està cometent un genocidi. Sónar m’ha donat molt suport en moments clau de la meva carrera, i no va tenir veu en l’adquisició que va fer KKR del seu propietari. Vaig quedar molt satisfeta amb els comunicats que van treure, condemnant. I vaig decidir ­venir.