En els últims temps, el consum de medicaments ha augmentat de manera exponencial a tot el món, i Espanya no ha estat una excepció. Cada vegada són més les persones que els consumeixen per tractar patologies o dolors diversos, i encara que sota recepta mèdica no haurien de representar cap tipus de risc, el problema és que, moltes vegades, existeix un abús indiscriminat sense recomanació prèvia d'un professional, especialment d'analgèsics per al dolor.
A més de l'abús, un altre dels problemes és que moltes vegades aquest tipus de medicaments no es consumeixen de la manera adequada, doncs no se segueixen correctament les indicacions que venen en aquest gran oblidat que és el prospecte. Per això, cada vegada són més els professionals de la salut que adverteixen dels riscos per a l'organisme d'aquesta nova tendència, especialment a llarg termini.
El doctor Borja Quiroga, nefròleg de l'Hospital Universitari La Princesa i autor del llibre Por mis riñones que hoy como bien, assegura que, en general, l'ús d'analgèsics en dosis mantingudes al llarg del temps pot afectar la funció renal. Quiroga explica que l'abús tant del paracetamol com, especialment, de l'ibuprofèn, un medicament contraindicat en persones malaltes del ronyó, pot tenir conseqüències que moltes vegades desconeixem.
Hi ha fins a cinc maneres diferents en què l'ibuprofèn pot afectar el ronyó a llarg termini
Borja afirma que, en cas de l'ibuprofèn, aquest pot afectar el ronyó de fins a cinc maneres diferents. La més coneguda d'aquestes és que és un tòxic per al ronyó, ja que afecta un tipus de cèl·lules molt concretes anomenades tubulars, acabant amb elles. A més, també influeix en la quantitat de sang que arriba al ronyó, més conegut com hemodinàmica renal, ja que quan prenem antiinflamatoris arriba menys sang al ronyó, fent que entri en un ambient hipóxic, de baixa quantitat de sang:
Abusar de l'ibuprofèn i el paracetamol pot acabar afectant la funció renal a llarg termini
“Llavors, quan un òrgan rep poca sang, fa isquèmia i funciona pitjor. Per tant, podem dir que aquestes dues serien les conseqüències directes més greus que pot acabar provocant l'abús d'antiinflamatoris a llarg termini. Després, n'hi ha unes altres tres que són una mica més rares, que són com una espècie d'al·lèrgies i que són mecanismes una mica més complicats d'explicar”, assegura.
Encara i així, el doctor afirma que no és que s'hagin de demonitzar aquest tipus de medicaments, ja que poden ser efectius en moments precisos en què tinguem alguna malaltia concreta. El problema és abusar-ne i prendre'ls a la lleugera, com si no tinguessin cap tipus de conseqüència, quan tots els fàrmacs les tenen, per molt inofensius que ens semblin, una cosa que hem de tenir sempre en compte.
És imprescindible descartar una malaltia renal, controlar l'alimentació i vigilar certes malalties com la hipertensió o la diabetis que puguin afectar el ronyó
Per aconseguir tenir uns ronyons sans durant tota la vida, Borja assegura que hi ha tres consells pràctics que han de seguir-se i que són imprescindibles. El primer d'ells és descartar que es tingui una malaltia renal, una cosa relativament fàcil de saber mitjançant una analítica de sang i d'orina gràcies a la creatinina i la proteïna.
En segon lloc, l'expert explica que és important controlar l'alimentació, evitant al màxim els ultraprocessats i, principalment, mantenint una dieta baixa en sal. Finalment, s'han de controlar malalties que puguin afectar al ronyó i lesionar-lo, amb la diabetis i la hipertensió liderant aquella llista.
L'expert assegura que els ronyons són els grans oblidats, però que és imprescindible mantenir-los sans
Referències. Diversos estudis científics adverteixen que l'ús prolongat i freqüent d'analgèsics com l'ibuprofèn i el paracetamol pot comprometre la funció renal a llarg termini, especialment en persones amb factors de risc previs. En el cas de l'ibuprofèn, un antiinflamatori no esteroidal (AINE), s'ha demostrat que el seu consum crònic pot reduir el flux sanguini renal a l'inhibir la producció de prostaglandines, essencials per a la perfusió adequada del ronyó. Un estudi publicat en la Clinical Journal of the American Society of Nephrology va assenyalar que els qui consumeixen AINEs de forma habitual presenten un 71% més de risc de desenvolupar una filtració glomerular baixa i fins i tot un 93% més de probabilitat de tenir una caiguda significativa en la seva funció renal respecte als qui no els utilitzen.
Pel que fa al paracetamol, si bé és considerat menys agressiu per als ronyons que els AINEs, també pot tenir efectes negatius quan es consum en excés o durant llargs períodes. Una revisió publicada a Annals of the Rheumatic Diseases va trobar que l'ús continuat i a altes dosis de paracetamol s'associa amb un risc més gran de deteriorament renal. De forma similar, un estudi longitudinal realitzat al Japó sobre més de 240.000 pacients va evidenciar una disminució significativa en la funció renal relacionada amb el consum sostingut d'aquest fàrmac, avaluada mitjançant variacions en els nivells de creatinina sèrica.
