L'obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars són patologies cada vegada més presents en la població. El teixit adipós marró té una funció protectora davant aquestes malalties tan prevalents, ja que crema calories i és capaç de produir calor corporal a partir dels greixos. Però, a mesura que el cos envelleix, l'activitat del teixit adipós bru disminueix. Aquesta inactivació de la funció del teixit adipós marró —també típica de les persones obeses— encara no ha estat estudiada àmpliament en la bibliografia científica.
Ara, una investigació de la Universitat de Barcelona ha descobert per primera vegada una molècula repressora de l'activitat del teixit adipós marró. La feina obre noves vies per entendre per què i com té lloc la inactivació d'aquest teixit clau per metabolitzar greixos en l'organisme, i especialment per saber si aquesta funció repressora pot revertir-se i ajudar a dissenyar estratègies per al tractament de l'obesitat i les malalties cardiometabòliques.
La nova investigació de l'equip científic obre noves perspectives per lluitar contra l'obesitat i altres patologies freqüents en la població
La feina, publicat a la revista Molecular Metabolism, l'ha dirigit el catedràtic Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) —amb seu al Parc Científic de Barcelona (PCB)—, l'Institut d'Investigació Sant Joan de Déu (IRSJD) i l'àrea de Fisiopatologia de l'Obesitat del CIBER (CIBEROBN). L'article és el nucli de la investigació de la tesi doctoral de l'expert Albert Blasco Roset, primer autor de la feina i doctorand a la UB.
Canvi de perspectiva: més enllà dels factors activadors
En l'organisme hi ha dos tipus de teixit adipós: el teixit adipós blanc (la reserva energètica en forma de lípids) i el teixit adipós marró (principal òrgan generador de calor al cos per la termogènesi).
«Així doncs, de forma general s'assumia que la baixa activitat del greix marró en l'envelliment i l'obesitat podria explicar-se perquè els seus activadors no funcionen correctament».
D'esquerra a dreta, els experts Albert Blasco Roset i Francesc Villarroya a la Facultat de Biologia de la UB
La nova investigació, feta amb models animals, descriu un factor repressor que bloqueja l'activitat del greix marró: la proteïna ACBP. En condicions normals, aquesta proteïna intervindria quan l'activitat del greix marró no és necessària (per exemple, en un ambient càlid). Tot i això, aquesta molècula també estaria implicada en l'envelliment i en el bloqueig patològic del teixit adipós marró que afavoreix l'obesitat.
Per què el canvi climàtic potencia l'obesitat?
L'activitat de control de la proteïna ACBP revela altres implicacions biomèdiques en la lluita contra malalties com el càncer. «En alguns tipus de càncers, el teixit adipós marró se sobreactiva de forma patològica i causa una despesa incontrolada d'energia metabòlica que propicia la caquèxia (una extrema desnutrició i l'atròfia muscular). En aquest cas, la funció de la proteïna ACBP com a factor repressor podria convertir-se en una eina terapèutica d'interès en els pacients oncològics», detalla Villarroya.
En alguns tipus de càncers, el teixit adipós marró es sobreactiva y això causa una extrema desnutrició i provoca atròfia muscular
En un altre context, també se sap que l'escalfament global causat pel canvi climàtic està afavorint els casos d'obesitat, ja que un ambient cada vegada més càlid comporta un teixit adipós marró inactiu. «Un excés d'acció de la proteïna ACBP que bloquegés l'activitat del greix marró seria la base molecular d'aquest fenomen. Una vegada identificat aquest factor, podem dissenyar eines d'intervenció per potenciar un estil de vida més saludable», conclou l'investigador.