El canvi climàtic ha intensificat les sequeres, especialment en regions àrides i semiàrides, on el cultiu de cereals com el blat de moro i el blat s’enfronta a serioses dificultats. El sorgo, un cereal que ja es conrea en aquestes àrees per l’alta resistència a l’estrès hídric, es posiciona com una de les alternatives més prometedores.
Malgrat que el sorgo és més resistent que altres cultius, encara cal comprendre’n millor els mecanismes d’adaptació per optimitzar-ne l’ús en l’agricultura. Aquest és el focus d’un estudi pioner publicat a Plant Biotechnology Journal liderat per Ana I. Caño-Delgado, investigadora del CSIC al Centre de Recerca en Agrigenòmica ( CRAG). L’estudi de Caño-Delgado s’ha centrat en el receptor SbBRI1, una proteïna fonamental en la senyalització hormonal que regula la resposta d’aquest cereal a l’estrès hídric.
Les plantes amb una mutació en aquest receptor van mostrar més retenció d’aigua en condicions de sequera extrema, com també una fotosíntesi més eficient i un augment de flavonoides. El descobriment d’aquest receptor té implicacions més enllà de la melca, ja que també és en altres cultius essencials més sensibles a la sequera com ara el blat de moro, el blat i l’arròs. Per tant, comprendre com funciona aquesta via de senyalització podria ajudar a desenvolupar varietats més resistents de tots aquests cultius essencials que podrien garantir la seguretat alimentària davant els efectes del canvi climàtic.