Primer jo, després jo i sempre jo, i després, si és el cas, ja ho veurem. Resumeixo: l’individualisme està de moda i impregna la nostra vida econòmica i política. Deixeu-me viure com jo vulgui i fer el que jo vulgui i em nego a obeir aquesta tirania woke que ens governa. La llibertat individual és sagrada. I en temps de la declaració anual de la renda floreix el sentiment individualista espanyol, ofès i sempre present.
Un estranger pregunta: per què els espanyols són tan individualistes? I l’espanyol li respon: cada un té els seus motius. I tot i això, i malgrat el tòpic, aquest poble, o el que siguem, es reivindica com a grup generós en les catàstrofes i les situacions excepcionals. Ho vam demostrar en la pandèmia, s’ha vist en atemptats terroristes tan terribles com els de l’11-M i encara és recent el comportament admirable de la majoria durant la gran apagada.
Ser individualista està de moda i té un prestigi renovat
Som, de debò, tan individualistes? O és que ens molesta semblar gregaris o que es dilueixi la nostra personalitat?
En aquesta vida, tothom va a la seva. Menys jo, que vaig a la meva. En fi, la veritat és que una part de la nova i la vella dreta encoratja un sentiment individualista que preconitza la llibertat com a valor suprem. La llibertat, entesa així, ha canviat de bàndol. I l’esquerra, també sigui el que sigui, està a la lluna.
Lee tambiénFeijóo a l’Antàrtida
Aleister Crowley, l’ocultista, passa per ser el paladí d’un individualisme màxim. Encara que em temo que qui va arribar a guanyar-se l’apel·latiu de “l’home més malvat del món” resulta entendridor quan veiem els extrems a què pot arribar l’ego d’individus com Musk o Trump. La tropa o catèrvola dels magnats tecnològics també practica, malgrat un corporativisme descarat, una filosofia extrema de l’individu i la seva llibertat. Ser individualista està de moda i té un prestigi renovat que justifica fins i tot no exercir de ciutadà, intentar esquivar els impostos i no votar perquè, total, a mi la vida que realment m’importa és la meva.
En aquest país alguns intenten saltar-se les cues i d’altres només cal veure com condueixen i es comporten a la via pública. I tot això ho sobreexcita la calor i la polarització dissortada que ens porta a aquest primer jo i qui vingui darrere que es foti. Individualisme en diuen de l’egoisme.