Una xiulada terrible sona al pavelló Martín Carpena de Màlaga durant el partit entre l'Unicaja i el Reial Madrid i les càmeres de Movistar donen la solució al què està passant? “No hi ha res. Hi ha el líder del PP, Alberto SÁNCHEZ Feijóo, gaudint del bon bàsquet”, comunica Fran Fermoso pendent de la pista. El company de retransmissió postil·la: “Amb Juanma Moreno i Elías Bendodo”. La xiulada al president de la Junta d'Andalusia sorprèn per la majoria més que absoluta, però el que no es desaprofita a les xarxes és el lapsus de Fermoso unint els cognoms del líder del PP i el president del Govern. Alberto Sánchez Feijóo.

Feijóo i Juanma Moreno, a primera fila al partit de l'Unicaja contra el Reial Madrid
“Aquest lapsus dona per a una anàlisi psicosociopolítica”, afirma un tuitaire amb raó. La voràgine informativa pot conduir a errors, però el cas Cerdán és combustible per a la desafecció política i alimenta sense remei el “tots són iguals”. “Equivocant-se, la va encertar”, “com agafi el millor de cada un, quin president surt”, comenten amb sorna des de diferents perfils.
Als baròmetres del CIS, la corrupció havia desaparegut de la llista de les principals preocupacions a Espanya, però la crispació política, que sí que és al podi dels problemes assenyalats pels enquestats, ha deixat el sistema sense defenses per lluitar-hi en contra quan apareix un informe de l'UCO on el secretari d'organització del PSOE, el seu antecessor i el seu assessor es reparteixen suborns i fins i tot dones.
Les valoracions de Sánchez i Feijóo van del deficient al molt deficient i la desconfiança sobre els seus lideratges supera el 70%. La fatxosfera se sent reconfortada amb la caiguda de Santos Cerdán i les últimes tribulacions de Sánchez. Es comenta el maquillatge de la seva compareixença de dijous després de la dimissió del seu segon secretari d'organització, més carregat de l'habitual i els pòmuls especialment marcats: la Moncloa gasta 41.810 euros anuals en serveis d'imatge i maquillatge del president. Una fotesa comparats amb els més de 6.000 euros al mes que pel que sembla cobra la maquilladora d'Emmanuel Macron o els 8.000 que cobrava la de Nicolas Sarkozy. Però qui fa cas de les comparacions quan la presa està acorralada?

Pedro Sánchez a la seu del PSOE. Pòmuls marcats, que molts atribueixen a les xarxes a un excés de maquillaje
S'aprofita tot i l'origen és indiferent. Entre portaveus de la ultradreta es fa viral un vídeo de Julio Anguita: “L'únic que us demano és que mesureu els polítics pel que fan. I encara que sigui de l'extrema dreta, si és un home decent i els altres són uns lladres, voteu el de l'extrema dreta. Voteu l'honrat i NO el lladre, encara que tingui la falç i el martell”.
El PP dels mil casos de corrupció farceix ara els seus missatges amb la paraula decència, la bandera en la qual es va embolicar Pedro Sánchez per aconseguir que Mariano Rajoy caigués fa set anys. Els socialistes estaven molt còmodes fins fa una setmana celebrant els set anys de governs progressistes i tornant els cops dels jutjats al·legant que el president estava sent víctima de guerra bruta.
El regal que es va fer el PSOE fa unes setmanes va ser un vídeo commemoratiu a les xarxes amb un catàleg d'imatges en què s'obviava la intervenció de José Luis Ábalos en el debat de la moció de censura i els 96 segons d'aplaudiments a l'exdirigent socialista amb tot el grup del PSOE dret. Sánchez, el primer. El PSOE ha trigat 15 mesos a expulsar Ábalos del partit. “Que no quedi en l'oblit”, insisteixen avui per la dreta.
Les pedres a la motxilla de Sánchez pesen. El periple judicial i parlamentari de Cerdán, Ábalos i Koldo García no ha fet més que començar. Però Sánchez és un gran escapista, i calcula que a l'estiu, els tribunals li poden donar alguna alegria en forma de condemna al PP. Més de 30 causes esperen. I si, mentrestant, el xiulen al carrer, es consolarà: A “Alberto Sánchez Feijóo” el xiulen més.