El 1994 Xavier Albertí va dirigir per primera vegada una obra de Lluïsa Cunillé. Aquest estiu, més de tres decennis després, la dramaturga i el director faran la 28a col·laboració, ara dins del festival Grec. La peça s’intitula Compto cada passa meva sobre la terra, i Cunillé l’ha escrita pensant en l’intèrpret que l’estrenarà: Oriol Genís.
Xavier Albertí en fa cinc cèntims, a la presentació que es fa a l’Icub: “És un home que està a punt de ser operat del cor. La Lluïsa fa com una mena d’oxímoron de la penitència. Sembla que el personatge ha pogut tenir una vida anodina regentant un quiosc, que és un negoci que ha canviat molt els últims anys. Durant tot aquest temps, ha après a mirar la gent i a llegir els llavis de les persones. L’atzar ha fet que en aquesta habitació d’hospital hi hagi un altre home que no sempre ha obeït les normes correctes, i això farà que el nostre quiosquer acabi confessant coses sorprenents”.
La Mula (‘Tauma’) i Agrupación Señor Serrano també estrenen propostes a l’estiu de Barcelona
L’actor Oriol Genís resumeix l’obra en l’equilibri entre “legalitat i legitimitat”. “De vegades, les lleis s’han de transgredir d’alguna manera, perquè no són sempre justes. A l’obra, l’home fa un exercici d’humilitat absoluta”. La proposta d’aquest trio de luxe es podrà veure a la sala Atrium, del 14 al 22 de juliol.
Però la nova obra de Lluïsa Cunillé no és l’única que es va presentar ahir a la roda de premsa del Grec. Després de l’èxit de Tauma, la suggerent proposta de La Mula, aquest estiu estrenarà Manual per a éssers vius (CCCB, 17-18/VII).
Andreu Martínez manifesta: “Després de Tauma, centrat en la imatge, sorprenent-nos de les coses meravelloses d’aquest món, aquí hem agafat les coses corrents que ens sorprenen, i n’hem agafat una, la paraula, el segon invent de la humanitat després del foc. És com la cara B de Tauma, de com quedem meravellats d’algunes coses”. Magda Puig hi afegeix: “El públic es trobarà amb una maquinària teatral que parlarà amb ell. El text és el protagonista. Hi ha moments de cultura col·lectiva. Com si fos una màquina analògica de subtítols, que s’intenta explicar i que juga amb la llengua amb el públic”. I Martínez puntualitza: “També és una barraca de fira antiga i de teatret contemporani”.
Lee también
Una altra companyia de primer ordre, Agrupación Señor Serrano, estrena al Grec Història de l’amor (Teatre Lliure de Gràcia, 18-20/VII). “Hi ha una performer que explica les seves històries personals i va activant petits ginys teatrals que n’expliquen de diferents períodes històrics, i es van entrellaçant. Tot al voltant de l’amor”, declara Cristina Cubells d’aquest 15è espectacle, ara de petit format, de la companyia, amb la performer Anna Pérez Moya.
Dafnis Balduz explicarà la història que va escriure Édouard Louis només amb 24 anys, i que ell mateix ha interpretat, dirigit per Thomas Ostermeier: Qui va matar el meu pare. Pau Roca ha adaptat i dirigit la novel·la original, que qualifica com “una carta d’amor, on també hi ha retrets, al seu pare”. “També hi ha denúncia social: com es construeix una masculinitat tòxica, com un nen rep microatacs homòfobs. Cada petit moviment polític ens condiciona la vida”, conclou. El monòleg s’estrenarà al Heartbreak Hotel (1-3/VII), on es tornarà a programar el mes d’octubre.
