Trump abandona la cimera del G-7 un dia abans per atendre l'escalada a l'Orient Mitjà

Com ja va fer en l'última cimera del G-7 al Canadà, el 2018, Donald Trump ha abandonat aquesta matinada, un dia i mig abans del seu acabament, la trobada a Kananaskis (Alberta) i no firmarà el comunicat conjunt en el que es preveu que les altres sis economies cridin a una desescalada del conflicte entre Israel i l'Iran. Trump marxa d'urgència, segons ha confirmat abans d'acudir al sopar de gala amb els altres líders, per monitorar l'intercanvi de míssils entre les dues potències, el cinquè dia del conflicte més gran en la seva història.

La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha estat la primera portaveu oficial en informar del canvi d'agenda: “El president Trump va tenir un gran dia en el G-7, fins i tot va firmar un gran acord comercial amb el Regne Unit i el primer ministre Keir Starmer. S'ha aconseguit molt, però, a causa del que està ocorrent al Pròxim Orient, el president Trump marxarà aquesta nit després del sopar amb els caps d'Estat”.

El mateix president, a la seva arribada a aquell sopar, ho ha confirmat: “Probablement estiguin veient el que jo veig, i he de tornar com més aviat millor”, ha dit a la premsa. “Tant de bo pogués quedar-me demà, però ells ho entenen”, ha afegit, amb referència als altres líders, en presència de l'amfitrió, el primer ministre Mark Carney, amb qui s'havia reunit en una de bilateral durant el matí.

Trump ha convocat d'urgència el Consell de Seguretat Nacional a la sala de crisi (Situation Room) de la Casa Blanca, amb qui té previst reunir-se a la seva arribada a Washington. Des d'allà, coordinarà la defensa d'Israel, però també sospesarà la decisió de si unir-se als seus bombardejos contra les instal·lacions nuclears iranianes. Aquell pas, a més d'una escalada de devastadores conseqüències, el portaria a trencar amb una de les seves principals promeses de campanya: la de no implicar-se en un nou conflicte a l'estranger.

El primer ministre israelià, Beniamin Netanyahu, ha requerit la seva ajuda per destruir la important central nuclear de Fordo, una de les que té l'Iran baix terra i que, per tant, només pot ser desarticulada amb el llançament de les seves bombes més pesades, les de 30.000 lliures (13.600 quilograms). Per això, Israel necessita un bombarder B-2, que, igual com aquesta bomba, no posseeix entre l'arsenal que fa dècades que els EUA subministren el seu principal receptor d'ajuda militar des de la Segona Guerra Mundial.

Encara que Trump ha deixat clara, tant en campanya com al despatx oval, la seva oposició a participar en guerres externes, estaria sospesant la possibilitat d'eliminar el programa nuclear iranià per la força, segons afirmen fonts oficials citades anònimament per The New York Times. Els EUA també han amenaçat amb represàlies en cas que a l'Iran se li ocorri atacar alguna de les seves bases militars o “interessos” en la regió de l'Orient Mitjà.

De fet, poques hores abans de l'anunci de la seva marxa de la cimera del G-7, el mateix Trump ha llançat a través de les seves xarxes socials un avís d'evacuació de Teheran, fingint amb la seva possible participació en el conflicte. “L'Iran hauria d'haver firmat l''acord' que els vaig dir que firmessin. Quina vergonya i quin desaprofitament de vides humanes. En poques paraules, l'IRAN no POT TENIR ARMES NUCLEARS. Ho he dit una vegada i una altra! Tothom hauria d'evacuar Teheran immediatament!”, ha sentenciat.

Aquesta publicació a la seva plataforma, Truth Social, ha estat una de les desenes sobre el mateix assumpte des que Israel va llançar divendres la seva primera ofensiva i l'Iran va contraatacar, en un intercanvi de bombardejos que ha escalat cada dia, amb un saldo d'uns 224 morts i 1.400 ferits a l'Iran, i 24 de morts i 600 ferits a Israel.

Encara que Washington es va desmarcar des del principi dels atacs, Trump va admetre l'endemà que havia estat informat amb temps i va revelar que s'havien produït després del venciment de l'ultimàtum de 60 dies “per arribar a un acord” que va donar el president fa dos mesos a l'Iran: “Avui és el dia 61”, va escriure a Truth Social: “Els vaig dir el que havien de fer, però no van ser capaços de complir-ho”.

El conflicte ha fet saltar pels aires les negociacions que des d'abril s'han vingut produint a Oman entre les delegacions dels Estats Units i iraniana amb l'objectiu d'assolir un acord sobre el programa nuclear de Teheran. L'enriquiment d'urani és una prioritat per al règim dels aiatol·làs, i la seva eliminació ho és per a Washington i Tel-Aviv.

Pel que fa a les negociacions, que el cap de setmana passat afrontaven la seva sisena ronda de diàleg a Oman, van mostrar signes d'estancament, els EUA van procedir a evacuar el seu personal diplomàtic i famílies dels militars desplegats a la regió. Un dia després, va arribar el primer atac per part d'Israel.

Des d'aleshores, el Pentàgon ha ampliat la seva presència militar a la Mediterrània Oriental amb dos nous destructors i s'ha implicat en la defensa d'Israel per interceptar els míssils balístics iranians, que van saturar les defenses de la Cúpula de Hierro israeliana.

Juntament amb el president, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, s'adreçava ahir a la nit a la sala de crisi de la Casa Blanca, així com el secretari d'Estat, Marc Ros, que també estava participant en la cimera del G-7 al Canadà. Per motius diferents, Trump se'n va abans d'hora, erigint-se en la veu discordant al no firmar, com tampoc no va fer en el 2018, un comunicat conjunt amb els líders del Regne Unit, Canadà, França, Alemanya, Itàlia i Japó.