Com va passar el 2018, en l’anterior cimera del G-7 presidida pel Canadà, el president Donald Trump també va abandonar un dia abans del previst la reunió que els líders de les set economies més desenvolupades ( EUA, Regne Unit, Itàlia, França, Japó, Canadà i Alemanya, més la Unió Europea) celebraven a Kananaskis, a la província canadenca d’ Alberta. El president dels EUA va justificar la seva precipitada marxa dilluns a la nit per l’escalada bèl·lica entre Israel i l’ Iran i la necessitat de seguir el desenvolupament de la situació des de la Casa Blanca.
De retorn a Washington, Trump va negar que se n’hagués anat de la reunió per promoure un alto el foc entre l’ Iran i Israel, desmentint així el president francès, Emmanuel Macron, sinó per buscar un “final real”, i per això “l’ Iran ha de rendir-se del tot”, va dir. Va insistir que no havia estès la mà a l’ Iran per a converses de pau de cap manera. “Si volen parlar-ne, saben com arribar a mi. Haurien d’haver acceptat l’acord que hi havia damunt la taula”, va afegir.
Abans de la seva abrupta partida, els líders reunits al Canadà es van esforçar per trobar una manera de contenir el conflicte bèl·lic. Malgrat les seves reticències inicials, finalment Trump va firmar una declaració aprovada per consens en què s’instava a una desescalada, s’acusa l’ Iran de ser “la principal font del terrorisme” a l’ Orient Mitjà, es reafirma el dret d’Israel a l’autodefensa i es reitera el “compromís amb la pau i l’estabilitat a l’ Orient Mitjà”. Un comunicat que deixa entreveure el compromís amb Israel.
La marxa de Trump abans d’hora va desencadenar les especulacions tot el dia , i més després de convocar el Consell de Seguretat, sobre si estaria pensant en una possible entrada dels EUA en la guerra, al costat d’Israel, cosa que Netanyahu persegueix però que la Casa Blanca i el Pentàgon no van concretar ahir. Una implicació directa podria passar pel desplegament dels bombarders Stealth B-2, estacionats a la base naval que els EUA tenen a l’illa de Diego García, a l’oceà Índic, per atacar les instal·lacions iranianes d’urani enriquit a Fordow, construïdes a desenes de metres sota terra, protegides amb murs de formigó i només vulnerables a les bombes de penetració de quasi 14.000 quilos que carreguen aquests bombarders de l’ US Force.
Trump nega que deixés el G-7 per buscar un alto el foc i exigeix a l’Iran un “final real”
Fer aquest pas portaria Trump a un nou escenari imprevisible i a trencar una altra de les seves promeses electorals: no fer entrar els EUA en cap altra guerra a l’estranger.
La guerra total Israel- Iran s’intensifica cada dia que passa. Els atacs mutus se succeeixen i els objectius i les víctimes civils són cada cop més nombrosos, amb acusacions i amenaces creuades entre Teheran i Tel-Aviv. Israel va tornar a atacar ahir instal·lacions militars i va matar el nou cap de l’exèrcit iranià, i Teheran va respondre amb noves tandes de míssils.
Trump va enviar a la seva xarxa social un missatge demanant l’evacuació immediata de la capital iraniana, de la qual ahir ja es produïa una fugida massiva de població. Però l’ Iran ha fet saber per via indirecta als EUA que busca un final de l’escalada i el retorn a la taula negociadora que mantenia amb Washington sobre el seu programa nuclear.
Tornant al G-7, la prematura marxa de Trump va obligar a cancel·lar les reunions bilaterals que tenia previstes amb els presidents d’ Ucraïna i del Brasil i la presidenta de Mèxic. La trobada havia de servir per comprovar si Trump estava disposat a treballar amb els aliats per solucionar problemes comuns i si els EUA continuen compromesos amb un format com aquest o el seu actual líder prefereix anar per lliure. La resposta es va veure en la seva marxa i l’absència de l’última jornada de la cimera, dedicada a analitzar la guerra comercial que ell mateix ha provocat i el conflicte Ucraïna- Rússia.
Israel pressiona els EUA perquè s’impliquin directament i ataquin les instal·lacions nuclears
Des del començament d’aquesta guerra, el G-7 ha demostrat el seu suport a Kíiv i la necessitat de mantenir les sancions a Moscou. Una posició que no comparteix Trump, qui, en declaracions prèvies a l’inici de la reunió, va insistir que Rússia ha de formar part del G-7 i que expulsar-la el 2014 va ser un error, marcant així un primer desacord amb els seus col·legues.
La UE i el Regne Unit van demanar que es rebaixi el preu del petroli rus dels 60 dòlars per barril a 45 per castigar Putin. La majoria dels membres del G-7 estaven disposats a secundar la mesura i implementar-la, fins i tot encara que els EUA, que la rebutgen, no hi estiguin disposats. L’amfitriona Canadà ja va abandonar abans de l’inici de la cimera qualsevol esforç per adoptar un comunicat final en previsió dels exabruptes de Trump. Els líders van preparar documents sobre migració, IA i subministrament de minerals crítics, cap d’ells aprovat per Washington.