L’exalcalde d’Amposta i ara líder de l’oposició, el postconvergent Manel Ferré, hauria d’atresorar com a tractat polític la primera novel·la de Tom Wolfe, La foguera de les vanitats , al protagonista de la qual –Sherman McCoy– ni la seva indestructible popularitat ni el capital monetari acumulat no el salven de la crema i de la cruel revenja dels, en altre temps, companys de la societat novaiorquesa. Tot, per un incident mal resolt i més mal administrat.
Ferré continua entossudit a tornar-se a presentar a l’alcaldia de la capital del Montsià, que va perdre el 2019, després de dos mandats en mans del republicà Adam Tomàs i a qui ha convertit en la seva nèmesi, en diana de tots els seus rampells i abominacions. Enfrontat a l’executiva local de Junts, Ferré no afluixa i ja ha anunciat que el 2027 encapçalarà una llista encara que sigui després d’una sagnant justa. Però com McCoy, Ferré arrossega més deutes que béns, encara que de moment tingui el beneplàcit de la direcció de Junts, que en política tampoc no suposa una assegurança i un aval per a tota la vida.
Esquerra Republicana ha apuntalat a Amposta un baluard polític ara per ara inexpugnable
Sobre Manel Ferré recau un delicte de malversació pendent de judici de quan compaginava l’alcaldia amb la presidència del Consorci Hospitalari de Catalunya. Un import de 23.630 euros de dietes cobrades irregularment, o sigui, per duplicat. I a l’Ajuntament d’Amposta, liderat per Esquerra, li ha costat un milió d’euros la condemna del TSJC per una reparcel·lació irregular de la urbanització dels Eucaliptus, aprovada el 2010 també sota el seu mandat.
Mentrestant, Esquerra ha apuntalat a Amposta un baluard polític ara inexpugnable, semblant al que CiU va erigir en temps del carismàtic i prebost Joan Maria Roig. El republicà Adam Tomàs va de camí cap a emular el convergent en permanència, ja que amb unes folgades majories absolutes ha situat aquesta ciutat del Montsià a l’única capital de comarca que els republicans governen sense lligams ni pactes.
Estrateg, vehement, trempat i popular, Tomàs té al cap un projecte sòlid i de futur per a la seva ciutat que vol convertir en capital de facto de les Terres de l’Ebre o, almenys, del Delta. Apetències i ambicions locals de què desconfien la resta dels alcaldes del territori. Sota el paraigua d’una incipient Mancomunitat (Delta Gestió), alguns d’ells ja desgranen una possible aliança electoral de cara al 2027 – Enlairem les Terres de l’Ebre–, esperonada per l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler, escarmentat de les promeses incomplertes i traïcions dels dirigents de Junts. Un moviment concèntric que agruparia exdirigents del PDECat i al qual el PSC es va aproximant a les palpentes però resolt amb l’alcalde de la Ràpita, Javier Reverté, al capdavant. Que la revolta deltaica s’estengui a la resta de l’ Ebre serà imprescindible per conquerir consells comarcals i la Diputació de Tarragona.