L'estudi dels professors del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona alerta que el model de superilles pot generar desigualtats econòmiques, territorials o d'accés als serveis, si no es té en compte la realitat i les necessitats del conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, més enllà dels barris o districtes concrets. A més, denuncia les contradiccions entre el discurs ecològic i les pràctiques urbanes locals del projecte Superilla Barcelona i posa en dubte la seva capacitat per afrontar els grans reptes ambientals i socials des d'una visió metropolitana.
L'article observa que el model superilles, presentat com una solució a efectes del canvi climàtic i un model de ciutat més saludable i humana, s'ha desenvolupat principalment des d'una òptica de proximitat i actuació en l'àmbit de barri, sense tenir en compte la complexitat funcional i territorial de Barcelona. Els autors parlen d'un fenomen a què anomenen “localcentrisme”: una focalització per intervenir només a escala de districte o barri, això desconnecta les actuacions de la realitat metropolitana i de les necessitats del conjunt de la ciutat.
Les superilles estan desconnectades de les necessitats del conjunt de la ciutat
Lluís Frago, un dels principals investigadors, va participar com a observador en catorze reunions del Consell Assessor de la Superilla Barcelona, un organisme que va crear el consistori per assessorar sobre el desenvolupament del projecte, al mateix temps que va entrevistar experts, antics responsables municipals i representants d'entitats econòmiques.
Superilla de Barcelona
D'aquest treball de camp van sortir diverses conclusions:
- En primer lloc, destaca que el projecte podria provocar una certa fragmentació territorial, ja que és possible que intensifiqui la dinàmica competitiva entre municipis i fomenti una urbanització més aïllada i amb desigualtats d'accés als serveis.
- En segon lloc, observen que l'objectiu d'afrontar reptes globals com el canvi climàtic sovint es tradueix en accions molt focalitzades en l'àmbit local, l'impacte del qual pot resultar limitat si no s'integra dins una estratègia més àmplia.
- Finalment, expressen que el model tendeix a prioritzar la funció residencial de l'espai urbà i deixa en segon pla altres usos com el comerç, l'activitat econòmica o la mobilitat, amb el risc que aquesta orientació redueixi la complexitat urbana i el dret col·lectiu a la ciutat.
Un dels casos que s'han analitzat amb més profunditat és el del districte de l'Eixample, on s'ha desplegat el projecte de forma més intensiva. Encara que és un espai d'alta densitat, amb una gran concentració d'activitats econòmiques, sanitàries i culturals, les actuacions del model Superilla s'han guiat per criteris residencials i ecològics. Això ha generat algunes inquietuds per la pèrdua de funcionalitat urbana i l'impacte sobre sectors com el comerç, la restauració o el transport de mercaderies.